El petroli en la guerra del Iemen**

L'Aràbia Saudita dirigeix des de fa un any una guerra que s'escapa de l'atenció del món.  amb el pretext de sufocar la rebel·lió dels huthis al Iemen i de donar suport al president de la seva elecció [...]. Els saudites han creat una narrativa de guerra confessionals paral·lela a la de Síria, ja que els huthis són de confessió xiïta i tenen el suport de l'Iran [...].

A l'octubre, països occidentals encapçalats per Holanda i la Gran Bretanya, van desnaturalitzar al Consell de Drets Humans de l'ONU una investigació sobre les reiterades violacions en aquesta guerra, després d'aconseguir que s'encarregués al govern del president Mansur al-Hadi, el que té el suport saudita. Cal recordar que Holanda i la Gran Bretanya tenen interessos energètics a la regió, que els britànics van facilitar a l'Aràbia Saudita la seva butaca al Consell de Drets Humans i que la seva indústria aeronàutica ha venut avions i armes al regne saudita, amb grans beneficis.

L'Aràbia saudita ha influïts sempre al Iemen, país que contempla com un pati del darrera que ha de ser controlat  i inclòs en la seva estratègia energètica.

Durant anys,la gran por de l'Aràbia Saudita, els EUA i els països consumidors de cru àrab ha estat que l'Iran tanqués l'estret d'Ormuz, per on passa un gran percentatge del tràfic mundial de petroli, sobretot cap a Àsia. Així que el 2007 els països del Golf van llançar el projecte de l'Oleoducte Transaràbic, [...] en direcció als Emirats (línia completada el 2012), Oman i el port de Mukala, a la província iemenita de Handramaut.

Aparentment l'oleoducte ca el Iemen no tenia l'aprovació de l'avui deposat president Salih. Segons cables de l'ambaixada dels EUA revelats per WikiLeaks, el 2008 l'Aràbia Saudita  estava comprant la lleialtat dels xeics de la província de Hadramaut i de líders militars per "assegurar-se que obtindria d'un successor de Salih els drets per a l'oleoducte per un bon preu".

[...] l'oleoducte de Mukala és un projecte que data del 1965 i es fonamenta no només en la idea d'esquivar l'estret d'Ormuz, sinó també en grans jaciments de cru existents en els dos costats de la frontera entre l'Aràbia Saudita i el Iemen. El 2012, quan era president Mansur al-Hadi, el consorci saudita del petroli i el gas, Aramco, va fer prospeccions a la regió, però amb Al-Hadi no hi va haver més possibilitats que amb Salih, i així fins a l'explosió violenta del conflicte polític al país.

L'entronització del rei Salman el gener del 2015, després que morís el rei Abdal·lah, marca un gir a l'Aràbia saudita. El seu fill, Mohamed bin Salman al-Saud, assumeix el Ministeri de Defensa i la presidència d'Aramco (és a dir, guerra i petroli). [...] això ho canvia tot: La nova generació entorn del príncep no té experiència al Iemen [...] i el príncep Mohamed es llança a la guerra.

Félix Flores, La guerra del príncep Bin Salman, La Vanguardia 27-03-2016.