Contundent política integrada de canvi climàtic i energia de la UE*

Des del 2009, la Unió Europea adopta una contundent política integrada de canvi climàtic i energia amb objectius per al 2020 que afecta transversalment tots els mercats i una gran part de les decisions  que cal prendre per consolidar el mercat interior. Em conseqüència, els països europeus decideixen incorporar en les seves regulacions nacionals normes que executin els compromisos adquirits. Per aconseguir un futur sostenible, cosa que implica un nou model de desenvolupament econòmic, cal reduir els emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 20 per cent (30 per cent si s’arriba a un acord internacional); disminuir un 20% el consum d’energia per la millora de l’eficiència energètica, i que el consum final brut d’energia procedeixi en un 20 per cent d’energies renovables, que pel que fa a la demanda elèctrica suposa que el 35 per cent es cobreixi amb energies renovables.

(...) En el cas del transport (...) almenys el 10 per cent del combustible en tots els països haurà de ser renovable procedent de biocombustibles, hidrogen o electricitat verda, entre d’altres.

Les diverses mesures aprovades representen canviar el mix tecnològic per a la generació i avançar ràpidament en l’eficiència energètica. (...) les accions vinculants més potents es concentren en el sector de l’energia i en el de transport i infraestructures.

El sector energètic espanyol ha afrontat amb un èxit reconegut, i esforç del sistema, el mandat comunitari. L’any 2011, les energies renovables van cobrir el 33 per cent del consum elèctric (...). El tram que encara s’ha de complir es pot i s’ha d’assolir. Actualment, el sector presenta una resultats llargament positius, ja que ha assumit un cost financer elevat que d’una manera directa i indirecta recau en consumidors, Administarció Pública i empreses.

De tota manera, el disseny de noves fórmules de finançament, com ara la del Banc Verd d’Inversions del Regne Unit, poden resoldre aquesta qüestió.

(...) Juntament amb aquestes actuacions en el sector energètic vinculades a la investigació i al canvi tecnològic, però, cal desplegar canvis regulatoris, fonamentalment, en el sector del transport i en l’ús de les infraestructures. Sectors que pel pes que tenen en l’activitat econòmica són clau en la sostenibilitat i en el creixement econòmic.

La nostra dependència energètica se situa entorn del 80 per cent. El consumidor principal i el que més incideix en la intensitat energètica és el sector del transport.

Maria Teresa Costa Campi, Per què paguem els costos dels altres? (1), La Vanguardia 6-05-2012.