Estufes de butà al carrer

Enginyers industrials i ciutadans particulars critiquen la utilització d'estufes de butà, emprades massivament pels propietaris de bars i restaurants per escalfar les terrasses i als seus clients fumadors. El major impacte de aquest consum és el malbaratament energètic i no la contaminació que produeixen.

 (...) els gasos contaminants més habituals són els òxids de nitrogen (NOx). Són perillosos per a la salut i es produeixen com a conseqüència de la reacció del nitrogen present en l'aire i l'oxigen en condicions d'altes temperatures. Les estufes també emeten CO₂, el principal gas d'efecte hivernacle. (...)

"Utilitzar una estufa al carrer és una aberració, una despesa innecessària (...)".

Davant la massiva instal·lació d’estufes, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar recentment una ordenança, encara que aquesta va ser fruit de les urgents necessitats dels fumadors i la nova llei antitabac. Els portaveus
municipals admeten que les estufes són ineficients però que el debat energètic no ha estat plantejat. La norma diu que només pot haver una
estufa cada quatre taules, encara que és molt freqüent que aquest ràtio sigui menor en la pràctica.

A. Cerrillo, Mantas sí, gas no, La Vanguardia 6-04-2011.

Temes relacionats: L'impacte de fumar al carrer