21.5.12

Externalització dels costos del transport*

La contaminació, les congestions de trànsit i el soroll, entre d’altres, fan de molt mal solucionar si els costos no els internalitza l’usuari (...). Aquests problema no es resol amb l’anomenat impost verd sobre els carburants (...).
La Directiva 2011/76/CE, relativa a l’aplicació de gravàmens als vehicles pesants de transport de mercaderies per l’ús de determinades infraestructures (...) proposa un conjunt d’instruments que configurin una demanda eficient d’acord amb el principi que cada usuari ha de pagar pel que contamina. La novetat de la directiva del 2011 respecte a la normativa comunitària anterior és que incorpora una taxa per costos externs que s’afegeix a la taxa per infraestructures, l’Eurovinyeta.
La taxa per costos externs es descompon en dues taxes, per contaminació atmosfèrica i acústica. Al seu torn, la taxa d’infraestructura, en aquesta última directiva, també s’adapta a les emissions del vehicle, cosa que suposa una variació molt important sobre l’Eurovinyeta. Els fonaments que justifiquen que l’usuari pagui els efectes contaminants del seu vehicle per mitjà d’una taxa formen part del cabal comunitari de desenvolupament sostenible i mercat interior, el desenvolupament del qual vertebra tota la política de la Unió Europea.
(...) El finançament [de les infraestructures] va a càrrec del conjunt de la societat. La població que no en fa ús –entorn del 30% de l’espanyola- n’assumeix el cost via impositiva, i això que aquest grup és el que té un nivell de renda més baix.
(...) L’establiment de les tarifes establertes per la Directiva 2011/76 de la UE també és una solució financera que pot ajudar a mantenir un nivell d’inversió imprescindible per reprendre el camí del creixement econòmic.
Maria Teresa Costa Campi, Per què paguem els costos dels altres? (i 2), La Vanguardia 13-05-2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada