9.5.12

La transformació energètica d'Alemanya**

En el transcurs d'un viatge de formació organitzat per l'Institut Goethe a instàncies del Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya per a especialistes en energia de diferents països, fonts ministerials i empresarials van exposar els punts bàsics del futur energètic alemany. Són tan fàcils d'enumerar com complexos de concretar: abandonament de l'energia nuclear (només el 2% de la població dóna suport obertament aquesta forma d'energia), desenvolupament de les energies renovables, amb especial atenció als parcs eòlics marins; inversió en el desenvolupament de la xarxa de transport d'electricitat per portar l'energia produïda als parcs eòlics 'on i off shore' (marins) del Nord a les factories industrials del Sud, i aposta per l'estalvi energètic fins a reduir el consum d'energia primària (...) en un 50% el 2050.
El miracle de la transformació energètica del país, asseguren les fonts governamentals, és possible. Sempre que es donin certes condicions, puntualitzen. En el procés, les autoritats alemanyes, recolzades pel pacte de 2011 entre democristians (CDU), socialcristians bavaresos (CSU) i liberals, tenen certs avantatges. Vegem un parell d'elles: el corrent majoritària de l'opinió pública, contrària a l'energia nuclear i la mateixa concepció civil de la indústria de l'àtom al país. A Alemanya pot resultar més fàcil que en altres països nuclearitzats transformar el sistema i abandonar l'energia nuclear perquè no hi ha un complex industrial-militar necessitat d'enginyers i investigadors que garanteixin el seu funcionament.
A més, el preu de la transformació no és, en principi, un inconvenient. A Alemanya, l'usuari privat mitjà gasta al mes uns 50 euros en electricitat i pocs usuaris abandonarien l'aposta pel model energètic net per una qüestió d'euros. Que a més no seran gaires.
Segons els càlculs realitzats per al Ministeri d'Economia i Tecnologia per diferents 'think tanks' (escenaris elaborats per Prognos, EWI i GWS), l'apagada nuclear sí que tindrà conseqüències macroeconòmiques negatives a mitjà termini, així com un impacte mediambiental, ja que a curt termini es cremarà més carbó, a mig es cremarà més gas i les renovables trigaran a cobrir les necessitats. Però la consecució de l'objectiu final, 80% d'energia elèctrica neta i 80% menys d'emissions, val la pena. Quant a preus, els càlculs apunten a una pujada dels preus majoristes de l'electricitat d'entre el 10% i el 20%, un increment d'entorn del 2% per als clients domèstics i un augment del 17% per a la indústria, el que pot requerir mesures que assegurin la seva competitivitat. Però la decisió està presa. És "irreversible", va dir el Govern d'Angela Merkel el 2011, després de Fukushima.
Per descomptat, les decisions dràstiques i irreversibles han de tenir, a més de suport, una bastida legal i econòmica que les allunyin de la teoria i les acostin a la pràctica. Alemanya està construint bastides de forma accelerada. No es tracta només dels 23.000 milions que es van invertir en instal·lacions de renovables el 2011 (només en instal·lacions fotovoltaiques la inversió va ser de 15.000 milions, cinc vegades més que en energia eòlica), sinó d'acoblar iniciatives per aconseguir objectius.
Com a principis bàsics per al desenvolupament, l'Administració facilitarà l'accés prioritari a la xarxa de l'energia renovable i els operadors estaran obligats a adquirir-la. Els preus estaran assegurats per 20 anys, el que no impedirà una avaluació regular de les primes per ajustar-les a les noves instal·lacions en funció del desenvolupament tecnològic i el desenvolupament del mercat. Les tarifes, a més, seran diferenciades per font i tipus de planta. Aquests principis aniran acompanyats de la simplificació de procediments per als parcs eòlics 'off shore', la gran aposta per cobrir el buit nuclear després de l'apagada posterior al desastre de Fukushima.
Si Alemanya compleix els objectius, el país es convertirà en un exemple i un motor de l'energia neta a Europa. Però 2050 queda molt lluny i podria ser que es donés la paradoxa que el país es veiés forçat a consumir energia de països veïns -si més no en moments concrets- l'origen de la qual podria ser nuclear. Com a principi general, tots els departaments amb alguna cosa a dir en matèria energètica expressen la mateixa idea: Alemanya no veu amb bons ulls el desenvolupament d'instal·lacions nuclears prop de les seves fronteres. El país es mou ja en clau verda.
Santiago Carcar, Alemania lo apuesta todo al verde, El País 6-05-2012

Objectius de la política energètica alemanya (%)
Objectiu
Any base
Avui
2020
2050
Reducció de Gasos Efecte Hivernacle
1990
-27
-40
-80
Renovables en el consum d'energia final
-
-10
18
60
Renovables en el consum elèctric
-
16
35
80
Renovables en el consum d'energia primària
2008
-5
-20
-50
Reducció del consum elèctric
2008
-1
-10
-25
Reducció del consum d'energia en el transport
2008
-
-10
-40
Font: Federal Ministry of Economics and Technology

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada