Per entendre millor l’enrenou d’YPF*

Dick Cheney, exvicepresident dels EUA, assegurava el 2002 en una conferència a l’American Petroleum Institute que la qüestió de l’energia no pertanyia al món de les empreses, sinó que es tractava d’una qüestió d’estat. I això es va fer evident ahir. La idea que hi ha un mercat global en el qual es fixen els preus del petroli però que qui pugui pagar tindrà petroli, no és correcte. Cap estat que tingui reserves de petroli acceptarà que els seus ciutadans no el puguin pagar. La qüestió és que encara que augmenti la producció, la part de venda disponible per a l’exterior serà més petita, perquè l’autoconsum en els països que disposin d’aquestes reserves serà cada vegada més gran. I aquesta ha estat la motivació d’Argentina, que amb nous jaciments no ha volgut cedir, pensant en el futur.

Marcel Coderch, YPF: raons d’estat, Ara 17-04-2012.

(...) Cristina Fernàndez va relacionar la baixada de la producció de la petroliera amb l necessitat d’importar energia. L’empresa sempre ha estat vista com la garantia del subministrament energètic a l’Argentina. Néstor Kirchner (...) va forçar l’entrada de l’argentí Grupo Petersen en l’accionariat, que va comprar un 25% de els accions i va situar Sebastian Eskenazi en la direcció del’empresa. (...)

La caiguda de la producció i sobretot el costós dèficit energètic que l’Argentina va viure l’any passat per primera vegada han estat el detonant de l’expropiació. (...)

Amb l’expropiació d’YPF, Repsol perd una filial que li havia arribat a proporcioanr la meitat del sus beneficis totals. Actualment representava el 50% de la seva producció i el 40% de les seves reserves.

L’organisme encarregat de fixar el preu d’una expropiació és el Tribunal de Taxació de la Nació i el preu de mercat de les accions d’YPF serà clau per decidri-lo. El preu, però, és ara la meitat del que tenia a principis de gener. La causa, principalment, els diversos anuncis de retirada de llicències per explotar jaciments petrolífers. Amb aquests anuncia, els governadors de les províncies van reduir considerablement el preu que l’Argentina haurà de pagar a Repsol.

(...) el paquet del 51% de les accions expropiades serà partit en dues parts gairebé iguals. Un 51% /un 26,01% del total) estarà en mans de l’estat central i un 49% (un 24,99% del total) estarà en mans de les províncies productores de petroli. Aquesta partició, però, inclou un contracte que obliga les províncies a votar sempre en el mateix sentit que la part majoritària, és a dir, de l’estat central. D’aquesta manera el govern es garanteix el control de la petroliera.

Vicenç Moliné, Kirchner vol recuperar l’autoabastament i mira cap al Brasil, Ara 17-04-2012.

Temes relacionats: Més explicacions sobre YPF-Repsol