Canàries ha
començat a respirar el tèrbol aroma del petroli. Tot anys abans que comenci una
eventual explotació d'hidrocarburs, la decisió del ministre d'Indústria, el
canari José Manuel Soria, d'autoritzar les prospeccions ha aixecat a part de
les illes. Els principals operadors turístics d'Alemanya i Regne Units s'han
oposat-com era previsible-i el Govern regional i els cabildos temen que
l'arxipèlag quedi associat al petroli. I no obstant això, ¿quin país
renunciaria almenys a conèixer quant petroli té al seu subsòl?
El president
del Consell de Lanzarote, Pedro Sant Genís, de Coalició Canària, sona indignat:
"Això és un atropellament. Només a Noruega el petroli ha millorat en
alguna cosa la vida de la
gent. Això són beneficis per a una multinacional com Repsol
que té en el ministre Soria al seu millor ambaixador ". Sant Genís creu
que Indústria ha accelerat el permís perquè en un any entrarà en vigor una
directiva europea més rigorosa per evitar abocaments com el del golf de Mèxic.
El cabildos
esgrimeixen els recels dels seus principals clients: els operadors turístics
d'Alemanya i Regne Unit. El cap de Sostenibilitat de l'alemanya TUI, Harald
Zeiss, afirma en un correu enviat al capítol de Fuerteventura que un abocament
seria devastador: "Una tragèdia així no danyaria la temporada turística
durant un any, sinó que els potencials visitants sempre s'associarien Canàries
amb el petroli (com passa amb Nova Orleans i el Katrina) ". La patronal
britànica de viatges, la ABTA, en una carta enviada el dimecres a Sòria
insistia: "Canàries representa una de les destinacions clau per al Regne
Unit i l'exploració petrolífera podria resultar un dany considerable al
turisme". La premsa alemanya i britànica ha començat a associar a les
Canàries amb el petroli. La por no és a les plataformes-els sondejos són a uns
60 quilòmetres del litoral-sinó a l'impacte d'un eventual abocament sobre el
monocultiu de la zona: el turisme.
Indústria
considera que no hi ha risc per al turisme i que el potencial del recurs bé val
una bronca. Soria ha deixat clar: "Hi ha dues opcions, o el petroli de
Canàries el treu sol Marroc o el vam treure els dos", en al · lusió als
treballs que realitza en les seves aigües davant de les illes, ja que, segons
l'Executiu, pot tractar- de la mateixa bossa.
La baralla
té molt de política. Encara ningú sap si hi ha hidrocarburs.
Paulino
Rivero, de Coalició Canària, president autonòmic gràcies a un pacte amb els
socialistes, s'ha embolicat en la bandera del medi ambient per carregar contra
Sòria, antic vicepresident en aliança amb els nacionalistes i guanyador de les
eleccions autonòmiques de fa un any. No ha importat l'historial de CC a favor
de polèmics projectes com el port industrial de Granadilla, en una platja
verge.
El
catedràtic de Recursos Energètics a la Universitat de Barcelona Mariano Marzo
creu que la situació s'ha esbojarrat: "De moment és tot una elucubració.
Ningú sap si hi ha petroli o gas ni quant ". Març veu lògica l'exploració
per saber quant hi ha i critica la crítica del sector turístic: "Això és
com un acudit d'El Roto: Gasolina si i petroli no. Aposten per un model intensiu
en energia, basat en avions i cotxes, però després ningú vol una plataforma
petrolífera ". Sobre les pressions des d'Alemanya, ironitza: "Anem a
deixar que Alemanya dicti la nostra política energètica? ¿Volen també en això
la sobirania? ".
Encara que
el permís arriba ara, la campanya té un llarg historial. La societat que va sol
· licitar permisos al Govern el 2001 per investigar l'existència d'hidrocarburs
en aigües pròximes a Canàries es prestava a l'acudit fàcil (RIP SA, Repsol
Investigaciones Petrolíferas SA), però el resultat d'aquella aposta pot acabar
en una cosa molt seriosa. Els estudis sísmics que va realitzar la companyia
entre els anys 2002 i 2003, abans que els tribunals paralitzessin el pla
d'exploració, van deixar la probabilitat d'èxit en el 20%. Per al profà, el
percentatge sembla escàs. Però duplica el que habitualment fa servir la
indústria petroliera. Per dir-ho ràpid: a Canàries hi ha una gran probabilitat
de trobar petroli, gas, o les dues coses. Així ho creu Repsol, que controla el
50% del consorci format per al projecte i del qual també forma part la
companyia australiana Woodside (30%) i el consorci alemany RWE (20%).
Es tracta de
concretar el que, segons fonts de Repsol, pot ser "el descobriment
d'hidrocarburs de la història d'Espanya". Les dades fonamentals són:
existències probables de 500 milions de barrils en el cas de petroli i 2,8 TCF
(trilions de peus cúbics) si existeix gas; cicle de producció possible durant
20 anys i 20 pous productors si hi ha petroli i 15 si es tracta de gas. Això
podria estalviar la importació de 5,2 milions de tones de cru a l'any (un 10%),
amb una disminució de la factura exterior (reducció neta del dèficit comercial)
de 28.400 milions. Uns diners. Al que caldria afegir el que l'Estat, via impost
de societats, ingressaria amb la producció: altres 700 milions a l'any. Els
promotors del projecte estimen que només en la fase d'investigació (en la qual
ara hi ha el projecte), la inversió rondarà els 265 milions.
El tema no
només té implicacions ambientals i econòmiques. El cap del Comandament Militar
de Canàries, el tinent general César Muro Benayas, va declarar a la premsa
canària el gener passat: "El tema del petroli, que va a saltar, serà un
focus d'inestabilitat i augmentarà la tensió". El ministre d'Indústria, Comerç
i Noves Tecnologies del Marroc, Abdelkader Amara, va defensar el dijous
"una concertació" entre Espanya i el Marroc per iniciar les
prospeccions. El Govern canari està especialment molest perquè Indústria ha
eliminat de l'esborrany del decret l'apartat que li permetria participar en la decisió. Mentre
l'alcaldessa de València, la popular Rita Barberá, celebra que el mateix Sòria
s'hagi paralitzat els permisos per buscar hidrocarburs davant la costa
valenciana.
No és la
primera vegada que Espanya somia amb el petroli. El 13 de juny de 1964, el
diari Abc publicava una pàgina amb la catedral de Burgos i diverses torres de
perforació de petroli superposades. "Serà el nostre Texas?", Era
l'enorme titular. Poc abans havia brollat una columna de petroli a Burgos i
les cròniques van batejar allò com "el començament del més important
capítol en la història del desenvolupament econòmic i industrial d'Espanya: la
troballa de petroli". Avui Burgos segueix igual de lluny de Texas que
llavors.
R. Méndez / S. Carcar, El
olor a crudo enturbia Canarias, El País 25-03-2012.
Milers de
persones van protestar ahir contra les prospeccions petrolíferes que es
realitzaran en aigües canàries, a prop de Lanzarote i Fuerteventura.(...).
Aquestes
mobilitzacions van rebre el suport del Govern de els Canàries i els cabildos de
Lanzarote i Fuerteventura. Eñ president canari (...) va demanar l'assistència a
aquestes protestes per “sumar forces i que la veu dels canaris es faci sentir”.
Mentrestant, el president de Lanzarote (...) va opinar que, “de moment els
polítics han de callar perquè sigui la societat civil la que digui alt i clar a
les Canàries, a Espanya i al món, que les Canàries diuen no a les petrolieres i
ssí a les renovables”. (...)
[El
president de Lanzarote] va recordar al Govern d'Espanya que les illes no són
una “colònia africana, encara que se'ns estigui tractant com a tal” (...) per
la qual cosa va demanar al president Mariano Rajoy que “reaccioni per no
convertir l'arxipèlag en un problema d'Estat”.
Redacció i agències, Milers
de persones, contra les prospeccions petrolíferes a les Canàries, La Vanguardia
25-03-2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada