La sostenibilitat energètica es dirimeix en
tres fronts de batalla simultanis. Coincideixen amb un triangle amb vèrtex
definits per la ‘e’ de l’economia, la ‘e’ de l’energia (o de seguretat se
subministrament) i la ‘e’ de l’ecologia (o del medi ambient-canvi climàtic). El
més aconsellable en política energètica és buscar el baricentre d’aquest
triangle hipotètic. Si adoptem mesures molt decantades cap a un dels vèrtex,
correm el risc de descuidar el altres dos fronts i perdre la guerra. Això vol
dir que hem d’aspirar a un mix energètic
al més net, barat i segur possible. (...)
El segon trilema es coneix com el de les “3
As” i deriva de les inicials de les paraules angleses ‘availability’
(disponibilitat), ‘accessibility’ (accessibilitat) i ‘acceptability’
(acceptabilitat). Els trilema ens diu que en matèria energètica no només és
important que siguem capaços de trobar noves fonts, sinó que també hem de ser
capaços de desenvolupar la tecnologia adequada per aprofitar-les.
Finalment, el tercer trilema es refereix al
nexe existent entre les necessitats mundials d’energia, aigua i aliments, que
han de créixer espectacularment en les pròximes dècades. (...) l’agricultura
moderna és molt intensa en energia ja que, entre altres productes, requereix
l’ús de grans quantitats de fertilitzants procedents de la transformació dels
hidrocarburs fòssils, que, al seu torn, demanen enormes volums d’aigua per
produir-los i refinar-los.
Una tendència que es reforçarà més en el
futur, en la mesura que l’extracció d’hidrocarburs convencionals es vagi
acompanyant d’un percentatge creixent de petroli i gas no convencionals... Així
que ja ho veieu, l’últim que necessitem en el debat energètic és deixar-nos
portar per les emocions. Hi fan falta números i hi sobren adjectius.
Mariano Marzo, Tres trilemes, La Vanguardia 12-04-2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada