La majoria de les cotitzades que formen part de l’Ibex perden com a
mínim la meitat del seu valor borsari, des d’abans de començar la crisi en el
tercer trimestre del 2007. Algunes d’aquestes companyies, per tant, cotitzen a
la meitat del valor objectiu que li atorguen els analistes més conservadors.
Així doncs, no és descartable que alguns inversors amb liquiditat –xinesos o
asiàtics per exemple- puguin aprofitar les oportunitats.
“Una de les conseqüències del final d’una bombolla és que moltes
empreses queden infravalorades i si a més la situació és molt adversa, això
deprimeix molt el valor de l’empresa” (...).
Per evitar ser comprades a preu de cost, el Govern ha aprovat al Senat
diverses esmenes dirigides a dificultar la presa de control d’inversors
estrangers, a més de solucionar alguns problemes amb noms i cognoms com el de
Repsol i Iberdrola. El que s’ha fet és permetre la limitació del dret a vot al
10% i que les opes sobre una empresa que hagi vist alterat el seu funcionament
normal en els dos últims anys per una expropiació o una catàstrofe hauran de
ser en metàl·lic i no podran ser inferiors al preu fixat per un expert independent.
(...)
L’únic dubte que existeix és si aquesta mesura proteccionista del
Govern espanyol arriba en el millor moment (…) i sobretot si s’ajusta a dret.
“La directiva europea sobre opes del 2004, fruit d’un intens comprimís polític,
dóna prou marge als estats membres per aprovar limitacions de drets polítics.
Quant a la mesura sobre les opes, tampoc no s’hi veu una contradicció oberta,
ja que el que es vol fer és impulsar un criteri de racionalitat addicional en
la justificació del preu de l’oferta (...).
Els inversors no creuen que introduir més proteccionisme a les
empreses sigui la solució per a les firmes que s’integren a l’Ibex.
(...) La lògica que utilitzen aquests inversors és que mai no copren
mentre el valor de l’acció està caient, sinó quan la cotització ha tingut una
lenta recuperació durant tres o sis mesos. (...)
Hi ha un altre grup, com Enagàs i Red Eléctrica, que no són opables
per llei perquè són essencials per al país.
Eduardo Magallón, Les joies de la
corona, a l’abast de les opes, La
Vanguardia 19-06-2012.
Companyia
|
Capitalització
(milions d’euros)
|
Deute
(M€)
|
Principals
accionistes
|
Comentaris
|
|
Juny 2007
|
Juny 2012
|
||||
REE
|
4.705
|
4.390
|
4.802
|
SEPI
(20%)
|
Límit
del 5% de els accions per inversor, i del 3% de drets de vot.
Com
Enagás, són activitats essencials per al país.
|
Repsol
|
35.710
|
15.584
|
4.474
|
Caixa
Bank (12,83%)
Sacyr
(10%)
Pemex
(9,49%)
|
Exigència
d’un preu just que fixarà un tercer.
|
Abengoa
|
2.757
|
909
|
6.447
|
Grup
Inversió Corporativa (55,9%)
|
Punt
feble: el deute.
Punt
fort: l’accionista de control.
|
Gamesa
|
6.569
|
376
|
541
|
Iberdrola
(19,6%)
Blackrock
(4,9%)
|
Punt
fort: accionista de referència.
Punt
feble: pèrdua de valor, dubte de les inversions eòliques.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada