El desglaç de Grenlàndia els proporciona ingressos

El progressiu desglaç està convertint Grenlàndia en el nou Eldorado del segle XXI. (...) Ara, tanmateix, el recent descobriment d’ingents quantitats de gas, petroli, minerals, metalls i terres rares gas que les empreses i governs de tot el món, començant per la Xina i  els europeus, la mirin amb creixent interès.

(...) l’economia de l’illa [de 57.000 habitants] depèn en excés de la pesca i dels ajuts que rep de Dinamarca, país al qual pertany i del qual aspira a independitzar-se algun dia. El desenvolupament de noves indústries i fonts d’ingressos, de fet, ajudaria en gran manera assolir aquest objectiu.

“Necessitem alguna cosa que canviï el nostre futur, noves àrees de negoci, i les principals oportunitats són l’explotació de minerals i petroli i els desenvolupament de projectes industrials basats en l’energia hidràulica (...) explica el subdirector del Ministeri d’Indústria, Treball i Recursos Minerals de l’illa.

Tanmateix, tenir importants reserves de petroli, gas, coure, ferro, or i terres rares no és suficient. Caracteritzada per la seva escassetat de capital, tnt financer com humà, l’illa necessita més que mai atreure inversions, projectes i fins i tot mà d’obra forana.

(...) “Grenlàndia necessita companyies estrangeres que ajudin a construir les mines que necessitem”.

Aquestes companyies, tanmateix, hauran de complir uns certs requisits, com per exemple unes condicions de sou i laborals d’acord amb els estàndards vigents a Grenlàndia (...). D’altra banda, el Govern de l’illa busca grans grups que no competeixin amb el petit empresariat de la regió i que siguin capaços de fer inversions importants i d’assumir les mesures de seguretat que exigeix el protocol d’extracció grenlandès, que és especialment rigorós al voltant del sector del petroli.

(...) la Xina és un dels països que més passos està ent per intentar aconseguir una part del pastís. (...)

Preocupada per la davantera que li està prenent la Xina, la Unió Europea també ha començat a moure’s. (...) Més enllà de comprometre’s a tornar el 35% dels guanys que aportin les concessions, la UE intentarà jugar la carta de les seves bones pràctiques en matèria mediambiental. Un assumpte, per cert, gens menyspreable, tractant-se del fràgil ecosistema àrtic.

Gloria Moreno, Els recursos de Grenlàndia, La Vanguardia 2-09-2012.