El gas natural avui segons The Economist i el Financial Times

Escenari internacional

El gas ‘no convencional’ [ shale gas; coal-bed gas (en sediments de carbó); tight gas (atrapat en formacions rocoses)] i la descoberta de nous recursos de gas natural convencional esta transformant l’escenari energètic d’EUA amb previsions d’augmentar la seva proporció en la demanda d’energia.

El problema del gas es la dificultat i el cost del seu transport. Per aixo no es una ‘commodity’, per la qual cosa nomes un terç es comercialitza entre països, la meitat que el petroli. Per això no te un preu un preu global com altres ‘commodities’.

Hi ha diferents tipus de mercats, amb importants diferencies de preus. Estats Units, Gran Bretanya i Austràlia el comerç es lliure, i els preus es fixen per la competència. A l’Europa continental això es va imposant, pero la major part del gas el lliure per gasoductes i venut  amb contractes a llarg termini indexats amb el preu del petroli. Àsia depèn de les importacions de gas natural liquat (GNL), l’opció convencional quan els recursos son massa lluny del mercat però que precisa de costoses instal·lacions de liqüefacció i de regasificació.

Amb les reserves de gas no convencional, les estimacions de recursos mundials de gas que hi ha en jaciments s’han doblat (de 400 a 850 trilions de metres cúbics).

L’augment dels preus del petroli i les millores tecnològiques en fracking i en perforació en aigües profundes han propiciat la recerca de nous jaciments de gas per part de les empreses petroleres. Però el futur del gas també te incerteses tant per l’acceptació publica del gas no convencional com per la qualitat dels jaciments de fora dels EUA.

Un gran avantatge del gas natural es la varietat de les seves usos: calefacció domestica, subministrament per a les calderes industrials, primera matèria per a la industria petroquímica (plàstics, fertilitzants i altres productes), i combustible per a vehicles. El principal avantatge ha estat en la generació elèctrica amb un cicle combinat que redueix costos i el 50 per cent de les emissions de CO2.

Excepte a EUA el gas es car degut a que el mercat es regional, amb un transport per gasoductes que costen milions per kilòmetre. El model de negoci del desenvolupament d’un jaciment de gas ha estat cercar compradors i lligar-los amb contractes a llarg termini per assegurar que els costos de desenvolupament i de lliurament seran retornats. L’alternativa es transportar el gas en forma liquida (GNL), però els seus costos son també molt elevats i trobar compradors a llarg termini també costa molt.

Per raons històriques (el gas substituïa a usos del petroli) els preus del gas estaven indexats als preus del petroli, però també perquè a l’inici no es podia forçar ni l’oferta ni la demanda. La Gran Bretanya te un mercat competitiu d’ençà la desregulació energètica els anys 90. A la Unió Europea s’està introduint  aquest sistema.

Un mercat mundial mes competitiu de gas baixaria els seus preus, però això es difícil que esdevingui un fet. Gazprom s’hi oposa firmement. Fa anys les empreses energètiques de la UE creïn haver fet un bon pacte al signar contractes per la compra de gas a 20 o 30 anys. Això esta canviant. Ara hi ha contractes a llarg termini (amb preus indexats al petroli i condicions de ‘take-or-pay’) i compres en el mercat competitiu. Les pressions dels compradors per obtenir condicions de mercat son enormes, afectant especialment la russa Gazprom i la noruega Statoil, entre les quals proporcionen el 40 per cent d’Europa continental.

Les pressions obeeixen a diverses causes: la crisi financera del 2008, la liberalització dels preus de l’electricitat a Europa i dels mercats energètics a la Gran Bretanya. A mes, l’aparició de gas liquat en grans quantitats de Qatar destinats en principi a EUA, però ara no necessitats degut al seu gas no convencional i per això oferts a preus mes baixos que els de Rússia i Noruega. Mentrestant, la demanda de gas baixava per la crisis, els preus del petroli pujaven i els compradors amb contractes a llarg termini havien de pagar un alt preu per un gas que no necessitaven. RWE i E.ON perdien milers de milions. Per tot això tant Gazprom com Statoil van accedir a negociar els preus. Modificar el sistema del comerç de gas natural no es fàcil, tant els contractes a llarg termini com el lliure mercat tene els seus pros i contres. Probablement el nou mercat tindrà una combinació d’aquests dos components.

El mercat de GNL esta canviant degut a la introducció del gas natural no convencional d’EUA. Augmenten les plantes de liqüefacció en els països productors de gas i les de regasificació en els països consumidors; A EUA les plantes de regasificació es reconverteixen a plantes de liqüefacció.

El gas natural també crea problemes, com les disputes entre Rússia i alguns països de l’antiga URSS. Alguns consideren que el gas esta concentrat en menys països que el petroli: el 60 per cent de reserves de gas natural convencional esta a Rússia, Iran i Qatar, tot i que es difícil formar un cartel degut als contractes a llarg termini. El carbó continua sent le mes barat per generar electricitat. Alguns governs europeus protegeixen les mines del país. L’esquema del comerç d’emissions mostra que no hi ha un preu realista del CO2 pr tal de premiar l’avantatge del gas respecte les emissions del carbó. Uns preus baixos del gas natural augmentaran el seu consum, desplaçant l’energia nuclear i les renovables. Afegint-hi les reticències publiques sobre el gas no convencional el futur del gas es nostre molt menys favorable a Europa.

Hi ha la possibilitat d’un nou canvi tecnològic amb els hidrurs de metà, el gas en els sediments glaçats en el fons de l’Àrtic o en el permafrost de Canadà.

Special report: natural gas, The Econonist 14-20 Juliol 2012

Gas d’esquist als EUA

El boom del gas d’esquist ha transformat EUA d’importador de gas a exportador, alliberant subministraments vers Europa. Però la proliferació de prohibicions ambientals de la tecnologia de fracking comporta que les perspectives dels desenvolupaments a Europa siguin menys roses del que semblaven. Europa continuarà dependent un mínim dem 60 per cents de les importacions de gas, i per tant el subministrament de Rússia continuarà sent crític per cobrir les necessitats.

Gazprom argüeix que per finançar els costosos desenvolupaments a l’Àrtic necessita tenir contractes de venda a llarg termini, com tots els grans subministradors.

La Comissió Europea ha d’emprar tot el seu poder per corregir qualsevol abús i assegurar que els contractes son justos i transparents. Per exemple, no hi ha d’haver clàusules de destí que impedeixin els clients a revendre entre fronteres l’excés de gas. O relacionant descomptes en els preus pel suport al gasoducte South Stream (el gasoductes rus planejat pel Mar Negre) enlloc al projecte Nabuco recolzat per la UE.

Europa necessita més gasoductes entre fronteres i millors mercats per comerciar el gas.

Taming Gazprom, Finantial Times 10-07-2012.

Gas natural del carbó a Austràlia

Austràlia va ser per un temps un lloc preferit per produir gas natural liquat a partir de jaciments de carbó. El gas natural liquat d’esquists d’EUA i de l’est d’Àfrica (Moçambic i Tanzània) han refredat l’interès per Austràlia. A mes, el mercat asiàtic de gas liquat te uns preus mes alts per estar indexat al cru japonès enlloc de fer-ho amb l’índex nord-americà Henry Hub mes barat.

Altres motius per la pèrdua d’interès pel gas australià són la complexitat de l’extracció del gas dels jaciments carbonífers que precisen perforar centenars de pous, els creixents costos i oposició tant de les comunitats locals com de les autoritats.

Guy Chazan et al., Interest wanes in Australian LNG projectes, Finantial Times 12-07-2012.

La Xina

Beijin ha convidat joint ventures amb empreses estrangeres per fer ofertes per a llicencies d’exploració de gas d’esquist en una nova convocatòria. Una fita d’un canvi polític que permetrà companyies estrangeres jugar un major rol en el desenvolupament de les importants reserves de gas d’esquist, que s’estimen com les grans del mon. Si el seu desenvolupament te èxit podria alterar radicalment els mercats energètics del món.

El ministre de Territori i Recursos va anunciar una segona licitació per ofertes de gas d’esquists desprès que la primera, limitada a empreses domestiques tingues una feble resposta. La nova licitació admet joint ventures controlades per empreses xineses.

Beijin espera que el gas d’esquists pugui ajudar a la Xina a reduir la seva dependència en carbó i petroli importats i fer-la mes autosuficient.

Tot i les reserves potencials, el sector ha hagut de fer front a reptes com la manca d’infraestructura de gasoductes, una geologia difícil, baixos incentius econòmics i manca d’expertesa tècnica.

Analistes qüestionen que Beijing sigui capaç d’assolir els seus objectius de gas d’esquists de produir 6.5bn de metres cúbics pel 2015 i de 60bn de metres cúbics pel 2020.

Leslie Hook, China opens shale gas exploration to foreign ventures, Finantial Times 11-07-2012.