Els metaners russos ja passen per l’Àrtic a l’hivern*

El canvi climàtic està convertint l’Àrtic en una alternativa al canal de Suez. Un vaixell de la russa Gazprom ha estat el primer a creuar durant l’hivern la ruta del nord-est transportant gas natural liquat [de Noruega].

(...) La fita és un senyal de com el canvi climàtic està obrint una nova ruta que podria canviar el comerç internacional.

La fusió del gel permet a alguns vaixells transitar per una ruta que redueix a gairebé la meitat el temps que es necessita per arribar als mercats asiàtics, on tradicionalment s’arriba pel canal de Suez.

(...) L’Àsia és el primer importador mundial de gas natural liquat i l’èxit d’aquest trajecte dóna força als plans de Rússia de construir una planta productora d’aquest tipus de gas a la península de Yamal. Els experts calculen que el canvi climàtic incrementarà el trànsit a l’Àrtic ràpidament. (...)

El dubte és, però, qui més podria beneficiar-se de la ruta àrtica. La planta noruega és, de oment, l’única de la regió, i la majoria del gas extret a l’Atlàntic –com ara el que controlen Nigèria, Angola i Trinitat- seguirà sent exportat a través dels canals de Suez i Panamà. L’aposta noruega i russa per l’Àrtic els estalvia dues zones sensibles: l’amenaça de la pirateria que infesta les aigües del golf d’Aden i el tens estret d’Ormuz, on es condensa gran part de la tensió entre l’Iran i els Estats Units.

Però la fusió del gel àrtic no és l’única raó per l’augment en l’interès per aquesta ruta. El boom energètic que han viscut els Estats Units en descobrir jaciments de l’anomenat ‘gas pissarra’ va provocar a principis d’any un excés de subministrament i una caiguda dels preus, que són quatre vegades inferiors als que paguen les potències asiàtiques. Al mateix tmps, un Japó encara  ferit pel desastre nuclear de Fukushima s’ha mostrat molt interessat en l’energia alternativa, especialment el gas.

(...) un grup internacional d’assessors experts en el mediambient, alertava en un informe recent que les inversions en la ruta àrtica estan subjectes a “impactes climàtics impredictibles, a riscos geopolítics i a conflictes potencials, així com a canvis en la legislació com  resposta a una previsible oposició popular”.

Carme Riera Sanfeliu, El canvi climàtic obre un nou canal de Suez a l’Àrtic, Ara 6-12-2012.