Facilitats governamentals pel gas no convencional a Catalunya

El Govern ha decidit facilitar les condicions per a la possible obtenció d’hidrocarburs. El Departament d’Empresa ha modificat les condicions imposades a l’empresa Teredo Oil Limited pel que fa al permís per investigar si existeix gas no convencional o petroli en una àrea de 51.201 hectàrees en l’entorn de Ripoll. L’acord inicial (del 2 d’octubre) fixava una fiança de 5,8 milions pels impactes derivats de els prospeccions sísmiques i la realització de sondejos i sondatges que afectin la cobertura vegetal. Tanmateix, el 31 de desembre el Diari Oficial de la Generalitat va precisar que aquesta fiança es farà de forma fraccionada (...). Els sectors contraris a la investigació del gas no convencional (que podria donar entrada a Catalunya a la polèmica tècnica de la fractura hidràulica) subratllen que una part de l’àrea d’investigació del gas se situa en zones que estan vetades a la implantació de l’energia eòlica.

A. Cerrillo, Buscar gas serà més fàcil, La Vanguardia 2-01-2013. 

Mentre els temes energètics depenguin del Departament d’Empresa és d’esperar que les actuacions es prenguin majoritàriament amb objectius empresarials. Però l’energia és un tema estratègic transversal que afecta les empreses però essencialment tot el país: l’economia, l’ocupació, la indústria, el medi ambient, la salut, l’agricultura, l’ordenació territorial, els recursos i el paisatge.  

Informació sobre els permisos a Espanya

Raonaments sobre el fracking a Catalunya*

El subsòl de Catalunya (...) és probable que contingui elevades reserves de gas natural. (...) No es tracta de reserves convencionals de gas natural sinó de les que es troben empresonades per dir-ho així, dins de les grans extensions de roques de pissarra que hi ha a grans profunditat.

(...) La tècnica que s’utiliza per fer-ho es coneix amb el nom de ‘fracking’, o fracturació hidràulica, que consisteix a injectar aigua i certs productes químics a elevades pressions a les roques, a profunditats de fins a 8.000 metres, per provocar petites vibracions sísmiques que puguin trencar-les i d’aquesta manera alliberar i fer aflorar a la superfície el gas emmagatzemat a les fissures dels estrats de pissarra.

La utilització massiva d’aquesta tècnica ha permès als Estats Units triplicar la producció de gas natural al llarg dels darrers deu anys i esdevenir-ne el primer productor mundial, per davant de Rússia. Així doncs, el ‘fracking’ canvia radicalment l’escenari energètic.

(...) el ‘fracking’ no està exempt de riscos, el principal dels quals pot ser en alguns casos la destrucció i contaminació de les reserves naturals d’aigua del subsòl, ela aqüífers. Un aspecte que ha desencadenat certa polèmica i moviments d’oposició a la implantació d’aquest sistema, com passa ara a Catalunya pels plans de prospecció que projecten dur a terme diverses companyies geològiques a nombroses comarques, principalment les de la franja prepirenaica.

L’actitud més raonable davant la possibilitat que el subsòl de Catalunya pugui contenir una gran riquesa de gas natural és investigar si realment existeix, i si es confirma que sí, analitzar, estudiar, debatre i regular, si escau, la millor manera de beneficiar-se’n amb els mínims riscos mediambientals possibles.

No tindria cap sentit que Catalunya, que va ser pionera en la utilització de l’energia nuclear i del gas natural a Espanya, dues fonts d’energia també polèmiques al seu moment però que han proporcionat elevades cotes de progrés i de benestar als ciutadans, tanqués les portes a les noves possibilitats energètiques que se li presenten.

Catalunya i el ‘fracking’, La Vanguardia 17-01-2013.

Un plantejament que ha millorat respecte als de fa anys però al qual li cal millorar força per ser coherent amb la realitat.

I la realitat és aquesta. A Catalunya no es coneix el potencial de l’energia eòlica, ni de la solar fotovoltaica, ni de la biomassa o de la geotèrmica, però tot i això, s’ha legislat la limitació dels seus aprofitaments, enlloc de fer l’anunciat a l’article d’opinió: analitzar, estudiar, debatre i regular, si escau, la millor manera de beneficiar-se’n amb els mínims riscos mediambientals possibles. No s’’ha analitzat, ni estudiat, ni debatut el seu ús, però se n’ha regulat les limitacions del seu ús i no “la millor manera de beneficiar-se’n amb els mínims riscos mediambientals possibles”.

I sobre la darrera frase, ens hem de limitar a “els mínims riscos mediambientals possibles”? I si aquests riscos mínims ‘possibles’ no són acceptables? I aquest és un punt essencial. I sobre “la millor manera de beneficiar-se’n”, ‘beneficiar-se’ qui? Unes empreses, o la societat catalana? Amb una tècnica de perforació convencional es pot aprofitar grans quantitats d’energia tèrmica que evitaria no només el ‘fracking’ sinó les emissions del gas natural (combustió, extracció, processat, distribució). Però l’energia tèrmica no es pot transportar com el gas natural, el negoci –les empreses, els perjudicats i els consumidors- són uns altres, una altra qüestió no menor.

Per tant, cal “analitzar, estudiar, debatre” no només el ‘fracking’ sinó també els riscos ambientals assumibles, els beneficiaris i els perjudicats. I aplicar “la millor manera de beneficiar-se’n amb els mínims riscos mediambientals possibles” a les fonts renovables esmentades abans. Llavors haurem fet un progrés considerable.