Gas d’esquist a Catalunya

La febre del gas d’esquist ha arribat a Catalunya, amb força però amb polèmica. L’empresa Montero Energy* ha sol·licitat a la Generalitat permisos per investigar l’existència d’hidrocarburs (petroli o gas) al subsòl d’una àmplia franja del territori a les comarques del Prepirineu. Darrera de la sol·licitud, hi ha l’anhel d’extreure el gas mitjançant la fractura hidràulica de la pedra (‘fracking’, en anglès), un procediment d’èxit als Estats Units i sobre el qual se sustenta la creixent autosuficiència energètica d’aquest país.

El gas d’esquist s’extreu en trencar-se la roca a grans profunditats (amb aigua i productes químics) (...). Tanmateix, la tècnica d’extracció està sent molt contestada pel temor que contamini les reserves subterrànies d’aigua. Precisament, fa uns dies es va presentar la Plataforma Aturem el Fracking a Catalunya, els promotors del qual volen que es prohibeixi aquesta tècnica.

L’empresa Montero ha sol·licitat investigar l’existència de bosses d’hidrocarburs en un àmplia àrea que s’estén per les comarques de la Noguera a la Segarra, el Solsonès, Anoia, el Bages i Osona; en total, més de 80 municipis són susceptibles de les primeres prospeccions.

L’administració catalana va treure a informació pública la sol·licitud a finals de setembre, i , una vegada acabada la fase d’al·legacions (...) s’espera una pròxima resolució.

En qualsevol cas, es tracta d’efectuar una indagació per veure si existeix aquest recurs; després, l’empresa haurà de valorar si hi ha prou gas o petroli i, en última instància, s’haurà de regular la seva possible extracció. La competència per autoritzar les prospeccions d’explotació definitiva correspon al Ministeri d’Indústria.  Montero Energy pretén sondejar el subsòl a dues grans zones; a les comarques de Lleida (projecte Darwin), que inclou gairebé 90.000 ha i 38 municipis, i a l’àrea de Barcelona (projecte Leonardo), que inclou 76.761 ha i a 44 municipis.

Rafael López-Guijarro, portaveu de l’empresa (filial de la multinacional canadenca R2Energy), i cap d’explotació de Catalunya, explica que hi ha indicis que al subsòl de la Catalunya interior hi ha gas natural.

Els tècnics de l’empresa han analitzat els resultats de els prospeccions que diferents empreses van dur a terme els anys seixanta i setanta del segle passat, i, segons diu, hi ha “indicis encoratjadors”. Amb les noves tecnologies actuals, augmenta molt la probabilitat que els sondejos acabin donant lloc a una explotació comercial viable.

L’hidrocarbur, segons el responsable de Montero Energy, es troba incrustat entre les capes geològiques a una profunditat d’entre 2.500 i 3.000 metres de profunditat.

Tot això podria teir un impacte econòmic molt positiu a la zona, amb la creació de fins a 200 llocs de treball directes en cada un dels dos projectes, diu l’empresa. Fonts del Departament d’Empresa i Ocupació assenyalen que el permís d’investigació tindria una vigència de sis anys. (...). La investigació haurà de determinar també la quantitat, els jaciments, les possibilitats d’inversió i un pla d’explotació.

Tanmateix, aquest primer pas ha provocat un moviment de rebuig davant les possibles prospeccions. En només dos mesos, ajuntaments, partits polítics, organitzacions sindicals i ecologistes, i entitats de defensa del territori s’han pronunciat en contra del projecte i s’ha creat una Plataforma que qüestiona les prospeccions.

L’extracció del gas mitjançant la tècnica del ‘fracking’ ha estat envoltada de polèmica, pels possibles impactes en els aigües subterrànies que comporta la seva extracció mitjançant el sistema de fractura hidràulica. La perforació a terra es fa amés de 1.000 metres de profunditat, fins assolir el substrat que potencialment conté el gas metà als porus (principalment pissarres bituminoses).

Una vegada assolida aquesta profunditat, es fan perforacions horitzontals per així fracturar la roca utilitzant explosius i la injecció a gran pressió d’un fluid de fractura compost per aigua, sorra i productes químics. El mateix conducte utilitzat en el sondeig s’utilitza després per extreure la barreja d’aigua i gas, que són separats a la superfície. El principal temor és que els productes químics contaminin les reserves subterrànies d’aigua.(...)

Mariano Marzo, professor de recursos energètics de la UB, creu que l’oposició als projectes d’exploració o investigació és injustificable, ja que es tracte de conèixer si existeixen realment aquests recursos. “No ens podem oposar a aquesta investigació, emprant-nos en el prejudici que en el futur podrien utilitzar-se unes tècniques suposadament contaminants per  a la seva explotació, quan encara no se sap si existeix aquest recurs”, diu. Marzo creu que “hi ha grups que, amb una actitud irracional, pretenen d’entrada mantenir tancades les portes al coneixement, quan la societat té dret a saber si el recurs que es busca existeix”.

I tot això “sense oblidar que Catalunya no pot permetre’s el luxe de renunciar a la recerca de nous recursos que alleugin la seva tremenda dependència energètica”, afegeix. “Primer, cal investigar; després, veurem si aquest recurs existeix, i finalment, si la seva explotació fos comercialment viable i la societat estigués d’acord a procedir a la seva explotació, s’haurà de regular com s’extreu”. “Si no acceptem aquest tipus de raonament, donem l’esquena a la ciència, per instal·lar-nos en el dogmatisme”, diu.

No obstant això, a priori, la probabilitat de trobar gas a les zones objecte d’exploració li sembla baixíssima.

Pau Echauz / Antonio Cerrillo, La febre del gas arriba a Catalunya, La Vanguardia 27-12-2012.

* Montero Energy Corp. és filial de R2 Energy, la qual es defineix a si mateixa com a World Leader in Alternativa Energy, i opera en el secor de les fonts i tecnologies renovables.

Els raonaments academicistes i prescindint de les condicions concretes de l’entorn del professor Marzo són convencionalment correctes, però tenen poc a veure amb el procés obert ara i aquí, que és el que ha originat les actuacions de l’empresa, de les administracions i d’altres entitats.

No es tracta d’una investigació sinó d’una inversió en una exploració amb “indicis encoratjadors” i amb tecnologies que “augmenten molt la probabilitat que els sondejos acabin donant lloc a una explotació comercial viable”.

Qui “haurà de regular com s’extreu”? Per ara, el regulador és el Ministeri d’Indústria sobre el qual els ciutadans de Catalunya hi tenim molt poca influència.

El procediment de “investigar si existeix un recurs i si la seva explotació comercial és viable” per reduir la tremenda dependència energètica de Catalunya malauradament no s’ha aplicat respecte als recursos energètics renovables dels qual no sabem encara quants n’hi ha.

Per quina raó hem d’explorar un recurs (gas natural amb fracking), generador de gasos efecte hivernacle, propietat de l’Estat, amb tecnologia a mans d’empreses estrangeres, promogut per una empresa multinacional amb seu a Madrid, amb competències lluny de Catalunya i amb uns impactes ambientals ja experimentats en altres països abans de conèixer els recursos renovables de Catalunya, no (o poc) generadors de gasos efecte hivernacle, amb empreses locals capaces d’explotar-los i amb elevades competències locals actuals?

Aquests són els conceptes que ja s’haurien d’haver tractat a les universitats i en els Governs, la qual cosa hauria evitat que els sectors de la població no “dogmàtica” i sense “prejudicis” necessitin oposar-se a projectes emparats per governs oportunistes i pels silencis de molts il·lustrats.

Oposició al projecte

Diverses organitzacions socials, com Ecologistes en Acció i CC.OO., han demanat al Govern central que, de manera preventiva, prohibeixi d’extreure gas pel mètode de fractura hidràulica, pels greus problemes ambientals i socials” que suposa aquesta tecnologia. Un recent informe de l’agència del Medi Ambient dels Estats Units va aprovar “noves evidències científiques” de la contaminació ocasionada en emprar aquest sistema.

El PSC ha demanat al Parlament que se suspengui de manera immediata durant sis mesos els activitats de prospecció “que s’estiguin realitzant” a Catalunya i es dicti també una moratòria en l concessió d’autoritzacions fins que un grup d’experts avaluï tots els riscos relacionats amb la fractura hidràulica. (...) França ha prohibit aquesta tècnica, mentre que en altres països hi ha un  gran debat.

El portaveu de Montero recorda que “els permisos han de passar l’examen de l’administració i de les lleis mediambientals, per la qual cosa la gent pot tenir tota la tranquil·litat pel que fa a la salut”.

La campanya d’oposició creix, La Vanguardia 27-12-2012.

ICV-EUiA ha presentat proposicions de llei al Parlament de Catalunya i el Congrés per a la prohibició del ‘fracking’ o perforació per fractura hidràulica. Segons la formació política, amb aquesta tècnica la despesa d’aigua per extreure gas subterrani és cent vegades superior a la que comporta un pou d’extracció convencional.

EP, Iniciatives per frenar el ‘fracking’, La Vanguardia 30-12-2012.