Gas natural a l’Àfrica Oriental

La regió de l’Àfrica Oriental s’ha convertit en un ’punt calent’ al mapa mundial dels descobriments de gas natural, i les expectatives són que, en el termini de 10 o 15 anys, la regió es pugui situar entre les tres principals zones exportadores de gas natural liquat. (...)

Unes troballes [a Moçambic, Tanzània i Kènia] que en conjunt ofereixen un volum de recursos de gas natural de 5,6 bilions de metres cúbics [1,75 vegades el consum mundial de gas del 2011] que alguns càlculs més optimistes multipliquen per dos. (...)

Sens dubte, l’explotació d’aquests vastos recursos, (...) podria contribuir a satisfer la demanda mundial de gas natural liquat i reportar molts beneficis a Moçambic, Tanzània i Kènia (per aquest ordre). Un somni que només es farà realitat si els governs d’aquests països són capaços de superar una sèrie de desafiaments.

Entre aquestes destaquen [les de la taula].

Inversions	Enormes per la mida de les economies de la regió.
Falta d’experiència	De les administracions governamentals en la tramitació i gestió de grans projectes gasístics.
Decisions clau	En matèria legislativa, fiscal i d’infraestructures.
Manca de mà d’obra local	Caldrà recórrer a mà d’obra qualificada estrangera.
Maledicció dels recursos	Que la promesa de la riquesa dels gas acabi per exacerbar velles rivalitats, la corrupció i els conflictes.
Moment no òptim	Precedit per una onada d’inversions per nova capacitat de producció de gas natural.
Canvi de posició d’EUA	Pel gas no convencional (‘shale gas’) EUA ha passat d’importador a possible exportador de gas natural liquat.
Competitivitat	Confiança que el producte serà competitiu en els mercats del Japó i Corea del Sud.
Amenaça pirata	Increment del fluix ‘d’objectius’ d’alt valor per als pirates de la regió.

Mariano Marzo, La nova província gasista de l’Àfrica Oriental, La Vanguardia 2—12-2012.