L’economia, per sobre del risc nuclear al Japó*

Una de les primeres decisions del primer ministre Shinzo Abe després de (...) les eleccions del desembre ha estat canviar la política energètica. L’anterior govern del Partit Democràtic Liberal (PDL) va decidir frenar l’energia nuclear arran del que va succeir a Fukushima i apostar per les energies renovables. Avui només funcionen 2 dels 53 reactors que abans subministraven el 30% de l’electricitat que necessita el Japó.

Abe esgrimeix unes raons econòmiques ineludibles. L’adquisició de recursos energètics a l’exterior ha provocat bona part del pitjor dèficit comercial que es coneix al Japó des del 1980, una situació inacceptable en un país aclaparat pel deute, que representa el 240% del PIB. La substitució de l’energia nuclear per altres fonts alternatives demana temps, i la pressió dels lobis pronuclears va anar ‘in crescendo’. TEPCO, la companyia responsable de minimitzar els riscos a Fukushima, es va sortir amb la seva.

(...) Fukushima va enviar un missatge clar a lal ciència i també a les nostres consciències: insistir en l’ús de l’energia nuclear com a base per al desenvolupament econòmic és tornar a caure en un error. I, sobretot, és una ofensa al record dels milers de víctimes de la catàstrofe de l’11 de març del 2011, quan encara no han passat ni dos anys.

Jaume Giné Daví, Fukushima transforma la política energètica del Japó, Ara 13-01-2013.