Negocis bruts petroliers d’occident a Angola

En aquest llarg camí per apoderar-se de l’estat i de l’economia, els dirigents angolesos han comptat amb la col·laboració i l’ajuda inestimable dels països occidentals i de les grans potències, les quals, especialment a través de les empreses petrolieres –totes les multinacionals del sector estan presents al país- s’han servit de la corrupció de l’estat per treure’n un màxim de benefici, i han ajudat així a construir aquest mecanisme depredador (...) que consisteix a convertir l’estat en una eina de gestió del sector privat d’amics i coneguts, que no redistribueix la riquesa a la societat i deixa que s’esfumi en la gran teranyina del sistema financer mundial, on els diners són convenientment blanquejats i perfumats per tornar a les butxaques privades. (...)

Angola és un bon exemple d’aquesta deriva, de com el món de la Guerra Freda, un món amb un gran dominis de la política i de la ideologia, s’ha convertit en un món on el guany és l’únic credo, amb un poder creixent dels individus privats i de les societats multinacionals, i una enorme pèrdua de la sobirania dels pobles (...) sense que s’hagi reeixit a conciliar l’acció transformadora amb els valors humans

(...) A Angola, un cas molt clar d’aquesta perversa relació va ser el de la petroliera Elf. Aquesta petroliera francesa disposava d’un fons de diners per corrompre polítics africans a canvi d concessions privilegiades en l’explotació del petroli. Però ho havien llogat bé políticament: els dirigents africans corruptes (...) finançaven els polítics francesos i tancaven el cercle de complicitats. El corruptor es corrompia.

(...) Cada barril de petroli, cada diamant que surt d’Angola per a benefici de les empreses multinacionals i de les butxaques de la nomenclatura local segueix essent un barril carregat de sang i de vergonya.

Bru Rovira, Angola i el mirall africà, Ara 2-09-2012.