Condicions ‘light’ per al fracking a Catalunya*

El desenvolupament de les tècniques de fracturació ha alimentat l’esperança de reduir la dependència energètica de molts països.

Hauríem d’estar preocupats els ciutadans europeus per si pogués representar que perdem la pròxima revolució energètica? Més aviat sembla que no, la que a Europa el volum de les reserves de gas existents (...) no serien tan importants com als EUA o a la Xina. Però podria ser molt important i positiu per a l’economia i la indústria del país europeu que tingués un volum important d’aquestes reserves energètiques.

(...) en això, Europa (...) té una realitat heterogènia. Heterogènia en relació amb l’oposició i contestació social davant els riscos incerts per a la salut i els mediambientals, que a Espanya és important. També en relació amb les autoritzacions i reglamentacions per realitzar aquestes exploracions de gas perquè són competència de cada país membre, la qual cosa podria portar a pràctiques diverses i contradictòries dins de la UE.

(...) seria molt positiu que un dia l’explotació de els reserves de gas no convencionals poguessin ser utilitzades al nostra país. Per això és imprescindible una legislació més estricta que obligui els productors a adoptar les últimes tecnologies, i també a dur a terme tots els esforços científics i tècnics per descobrir i comprendre tots i cadascun dels impactes. I perquè els efectes sobre la salut i el medi ambient estiguin plenament investigats i regulats, i resolts positivament, i sobretot entesos socialment, és necessari un debat social i polític que fugi de l’exageració i el maniqueisme, que es basi en el rigor científic i, especialment, estigui guiat pel bé comú.

Joaquim González Muntadas, Factura o fractura?, La Vanguardia 31-01-2013.

Els criteris que exposa l’article ja s’apliquen a moltes de les activitats que es duen a terme, però no sempre han evitat impactes imprevistos o inacceptables. Per tant la qüestió per l’acceptació no és només el que s’ha exposat. Es repeteix constantment que no existeix el risc zero. Llavors, què passa si una part de la població (o del territori) és l’exposada als riscos i una altra la que gaudeix dels beneficis? Què passa si hi ha un impacte superior al tolerable? Fins ara, el que sol passar és el que ha succeït amb els bancs i amb les empreses “massa grans per a que facin fallida”: se’ls compensa o rescata, a costa de la població. I això és justament el que s’ha d’evitar. Mentre no s’eviti, caldrà assumir les protestes i assumir-les.

La concessió de permisos d’investigació (que servirien per extreure el gas mitjançant la fractura hidràulica de la roca a gran profunditat) no s’està acollint, tanmateix, amb alegria (...). Proliferen nombroses plataformes, creades per oposar-se a ‘l’aterratge’ de les empreses petrolieres, la principal carta de les quals és un permís en el Butlletí Oficial de l’Estat. Totes busquen l’or negre, en forma de petroli o gas. (...)

A Espanya hi ha una veritable febre per trobar hidrocarburs. (...)

La recerca de gas i petroli viu un moment àlgid a Catalunya. La Generalitat ha donat el primer permís d’investigació a Teredo Oil, que podrà explorar en 23 municipis (51.201 ha) d’Osona, Ripollès, la Garrotxa. A més, és a punt de decidir si concedeix autorització a l’empresa Montero Energy, que ha sol·licitat dos permisos: un que afecta a 37 municipis (...) i un altre a 44 localitats (...).

Però darrera de la majoria d’aquests plans hi ha el desig d’extreure gas mitjançant la fractura hidràulica de la roca (‘fracking’ en anglès), una tècnica que ha catapultat la creixent autosuficiència energètica dels EUA. (...)

La tècnica ha disparat la producció de gas als EUA i n’ha abaratit dos terços el preu (...). El gas s’utilitza en xarxes de gasoductes o per a producció elèctrica. (...)

“La concessió d’un permís per investigar no implica res especial. És una autorització genèrica. Abans d’inicar-se els sondejos es necessiten múltiples estudis previs. No crec que s’iniciï cap sondeig abans del 2016”, diu Rafael López [cap d’exploració de Montero Energy]. Els sondejos requeriran permisos concrets i estudis d’impacte abans de concloure si hi ha gas i és rendible. (...) “Als EUA, l’Agència de Protecció Ambiental ha consentit que el ‘fracking’ retardi el compliment de les normes de qualitat de l’aire fins al 2015”, recorda Jordi Ortega (...).

A França, s’ha prohibit (cosa que alguns interpreten com un intent de protegir el potencial nuclear), i a la Gran Bretanya és molt qüestionada, perquè debilitat les inversions en els camps de les energies verdes.

Antonio Cerrillo, A la recerca del tresor, La Vanguardia 3-02-2013.

“A cada exploració, es necessitava obrir un espai tan gran com un camp de futbol per aixecar un pou, disposar de subministrament d’aigua i d’una línia d’alta tensió, a més d’habilitar una piscina per dipositar els llots contaminants i productes químics” (...).

L’alcalde de Ripoll (...) es queixa també que els municipis de les tres comarques afectades no van ser informats amb temps. Es van assabentar per la premsa, es lamenta. (...) “Parlem només de permisos d’investigació. No farem res que no estigui ben fet. I, a més, d’aquí fins que això sigui una realitat haurà passat molt de temps i la tecnologia haurà evolucionat”, diu per tranquil·litzar Pere Palacín Farré, director general d’Energia.

“Sorprèn que la llicència de Ripoll s’aconsegueixi tan ràpid mentre que les llicències per a energies netes, com l’eòlica, triguen anys”, diu incisiu Jordi Ortega.

A. Cerrillo, Riudaura es rebel·la, La Vanguardia 3-02-2013.