Veneçuela té les reserves de petroli més
grans del món i l’estratègia econòmica de Chávez depenia d’utilitzar aquesta
riquesa per resoldre els problemes socials del seu país. Els primers anys del
seu mandat van estar dominats per la baralla per controlar la companyia
petroliera estatal del país, PDVSA. (...)
On va anar a parar la riquesa petroliera?
Els programes socials de Chávez van ser els principals beneficiaris. (...) Les
dades més confiables suggereixen que va aconseguir reduir la desigualtat;
durant el seu govern, el coeficient de Gini de Veneçuela, una escala de 100
punts que mesura la desigualtat d’ingressos, va caure de 50 a 39, la caiguda més gran a
Amèrica Llatina. La pobresa es va reduir a la meitat –del 50% a aproximadament
el 25% de la població- i l’extrema pobresa va caure en dues terceres parts.
No seria apropiat dir que cada cèntim va
estar ben gastat. (...) Malgrat les seves extravagàncies i el seu estil
autoritari, les masses l’adoraven. Creien ferventment que ell estava del seu
costat (...).
(...) Tanmateix, l’ascens de la Xina, la relativa caiguda
dels EUA, la prolongada pujada dels preus de les matèries primeres i el
col·lapse financer occidental del 2008 han creat un espai per als experiments
polítics i econòmics. Chávez va treure profit d’aquesta oportunitat i ara el
chavisme pot demostrar que és un fenomen significatiu molt més enllà de la seva
pàtria llatinoamericana.
Robert Skidelsky, A la manera de Chávez, La Vanguardia
28-29/03/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada