D’una banda la Xina vol obrir i consolidar
una ruta marítima alternativa polar que connecti els seus ports amb els del
nord d’Europa, i, de l’altra, participar en l’explotació dels recursos naturals
de l’Àrtic. (...)
Ningú no dubta ara mateix que la Xina apostarà molt fort per
ser present a l’Àrtic. La ruta polar entre Xangai i Hamburg és 5.200
quilòmetres més curta que la convencional que passa per Suez. Es calcula que en
un futur no gaire llunyà, abans del 2020, fins el 15% del total del comerç
internacional xinès passarà per l’àrtic. En aquest context, el port de
Barcelona hi haurà de parar molta atenció. A llarg termini la drecera àrtica
pot tenir un gran impacte sobre la ruta convencional mediterrània i, en
concret, sobre la capital catalana. La rendibilitat econòmica del port de
Barcelona com a distribuïdor de productes xinesos al nord d’Europa disminuiria
sensiblement. A llarg termini, serà més ràpid i econòmic per als xinesos
connectar per l’Àrtic i, com que això no ho pot evitar ningú, Barcelona haurà
de tenir una estratègia a mitjà termini per diversificar l’origen i la
destinació del seu tràfic de mercaderies, així com l’origen de les seves
inversions, si vol competir amb l’Àrtic.
Josep Lluís Alay, L’Àrtic, capital Pequín, Ara
30-03-2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada