L’exhauriment dels recursos energètics fòssils no és com el dels minerals*

La visió que molts ciutadans tenen sobre la disponibilitat i gestió de les matèries primeres resulta naïf. En general, creuen, per posar-los un exemple, que quan s’esgoten els dipòsits de mineral de ferro d’alt grau, la indústria utilitza progressivament mineral de grau més baix; aquest conté menys ferro per tona, però és molt més abundant, de manera que la millora de la tecnologia per extreure el ferro acabarà per dissipar qualsevol ombra de carestia. Sobre aquesta premissa, els més optimistes acostumen a concloure  que el subministrament de ferro mai no es veurà compromès, ja que la innovació tecnològica permetrà aprofitar una quantitat creixent de mineral de grau cada vegada menor, arribant, fins i tot si això fos pre3cís, fins extreure les sals de ferro dissoltes al mar.

Afortunadament, encara queden persones assenyades que adverteixen que l’única via que la indústria té per explotar més i més mineral de baix grau és utilitzant cada vegada més energia per tona de ferro produïda. I la mateixa regla s’aplica a tots els àmbits: com menor sigui la concentració d’un recurs en la seva forma natural, més alta serà l’energia a utilitzar per extreure’l i convertir-lo em matèria primera útil.

El problema és que quan apliquem aquest principi als recursos energètics primaris (carbó, gas, petroli, urani) ens trobem que inevitablement s’arriba a un punt en el qual l’energia necessària per extreure’ls i processar-los és més gran que l’energia obtinguda de se ús. A partir d’aquí, seguir endavant és com pagar dos euros per guanyar-ne un.

Resulta bàsic entendre que per a una societat industrial els recursos energètics no són un tipus més de matèria primera. Els recursos energètics primaris constitueixen una categoria a part. (...)

Un dels errors bàsics del pensament econòmic predominant és analitzar els recursos energètics com si fossin matèries primeres similars a qualsevol altra. L’energia segueix el dictat de lleis pròpies, molt diferents de lles normes que regeixen les activitats econòmiques.

Provar de predir l’economia de l’energia sense fer atenció a les lleis de la termodinàmica és un absurd.

Mariano Marzo, L’energia al seu pedestal, La Vanguardia 27-02-2013.