Petroli, armes, autonomia a Síria*

El govern sirià (...) ha perdut ara el control de molts dels que eren els seus principals jaciments en els últims mesos, que han anat a parar a mans de forces kurdes o de l’Exèrcit Sirià Lliure, que han guanyat posicions importants a l’est del país. A les unitats rebels la captura dels pous de petroli els garanteix poder-se pagar l’armament. Per als kurds, a més, és una carta crucial per assegurar-se més autonomia.

(...) Però per al govern de Damasc el petroli suposava una bona manera d’equilibrar els comptes de l’Estat.

(...) “També era la principal font de divises” (...).

Abans de l’esclat de la revolta contra Baixar al-Assad, la venda de cru proporcionava uns 4.000 milions de dòlars, una tercera part del total d’ingressos per les exportacions sirianes. (...)

El gruix del petroli sirià està repartit entre Al-Hasakah, una província al nord-est del país on la població kurda és majoritària, i Deir al-Zor, completament al sud. (...) la milícia kurda del Partit de la Unió Democràtica (PYD) –la branca política del PKK a Síria- va agafar el control de la zona. “Per poder protegir i distribuir aquests recursos naturals de manera justa, les forces kurdes vam ocupar aquests camps”, explica el portaveu del PYD a Londres.

(...) El cru d’aquesta província [Al-Hasakah] és molt pesant i costa molt d’extreure i refinar. A més, es ven a preus més baixos que el petroli de més bona qualitat. Però en una economia destruïda per la guerra i entre forces amb problemes de liquiditat, els pous de petroli són un actiu molt valuós.

(...) Ara molts, inclosos els militants del PYD, volen assegurar-se que la revolta portarà més autonomia per al que anomenen el Kurdistan occidental. El PYD és hostil al govern d’Al-Assad però també desconfia dels rebels sirians, amb qui les seves milícies s’han enfrontat diverses vegades. El fet de controlar una part important de les reserves de cru sirianes els oferirà una bona moneda de canvi per negociar més autonomia política en un futur, a més de finançar la compra d’armament per ajudar a consolidar la posició dominant del partit.

Al sud, l’Exèrcit sirià Lliure va intensificar la pressió i a finals de l’any passat va obtenir el control de molts del grans camps de petroli de Deir al-Zor, que produeix el cru més comercial. El problema és que l’embargament establert el 2011 bloqueja la venda de petroli a Europa, destí de gairebé la meitat de les exportacions de cru del govern, i això els ha limitat molt els ingressos.

Abans de la guerra, Síria exportava gairebé la meitat de la seva producció diària de cru i refinava la resta. “La capacitat de les seves refineries no era suficient (...), així que el govern havia d’exportar cru i importar gasoil [deu voler dir gasolina] i dièsel” (...).

Els vehicles militars del règim funcionen majoritàriament amb dièsel o gasoil [deu voler dir gasolina]. “Sense aquests productes, el govern no pot funcionar, ni lluitar, i ara és molt difícil proveir-se de derivats del petroli important-los de l’exterior” (...).

Per assegurar-se el carburant, el govern sirià ha optat per acords d’intercanvi, oferint el seu cru per refinar a canvi de productes refinats provinents de països amics com Rússia, l’Iran o Veneçuela.

“L’Exèrcit Sirià Lliure sap molt bé que, en l’era post Al-Assad, el petroli serà la principal font d’ingressos” (...). Per això la major part de les instal·lacions petrolieres del país de les instal·lacions petrolieres del país continuïn intactes. Es tracta de seguir garantint els ingressos. “La lluita per aquestes plantes petrolieres (...) és una lluita per les fonts de finançament que alimenten la maquinària de guerra de tots els bàndols”.

Josh Wood, Baixar al-Assad perd el control dels jaciments de petroli, Ara 23-03-2013.