Petroli, pobres i rics, armes i política al Txad

A l’octubre Russo [bisbe colombià de Doba al Txad] va ser expulsat a causa d’una homilia que va fer contra el mal ús de la riquesa petrolera per part del Govern. Entre altres coses va dir que el Txad podria ser un país desenvolupat gràcies al petroli, però que d’ençà que hi ha petroli els locals viuen pitjor cada dia que passa i els diners del petroli només ha servit  i serveixen per comprar armes i alimentar conflictes.

A Russo el vaig conèixer a Doba (...).Des d’aquella vista que vaig fer a Doba i la trobada amb el bisbe ja han passat deu anys. El petroli surt cada vegada més a raig i si aleshores hi havia 300 pous, avui n’hi ha prop de 1.500. Però l’equació segueix sent la mateixa: com més petroli, més riquesa per a les elits, més armes, més conflictes i més pobresa per a les poblacions locals. “és un pillatge sense nom!”, continua denunciant monsenyor Russo com si clamés en el desert. El bisbe pensa que en un país d’onze milions de persones, com és el Txad, només que es fes un bon ús del minso percentatge del benefici que paguen les companyies estrangeres explotadores es podria fer una transformació total i superar la pobresa. Però va venir la guerra del Darfur i els diners del petroli han servit per comprar armes i consolidar el poder d’un dictador “aliat estratègic”. I val la pena observar que ara aquest govern corrupte, aquestes armes de la pobresa, estan al servei de França i del món en la guerra de Mali. Els dolents poden tornar-se bons quan són clients i aliats: és una de les formes de blanqueig més velles de la història de la humanitat. (...) Haurem d’esperar a veure en què deriva la segona part de l’alliberament de Mali en aquesta guerra que no és local i afecta tota la franja saheliana.

 Al Txad: el petroli, la pobresa i les armes, Ara 2-02-2013.