Actualment el petroli i el gas són cars i es
troben majoritàriament en mans d’un petit grup de països exportadors al golf
Pèrsic i a Rússia. La qüestió canviarà radicalment en el curs dels propers deu
anys pel descobriment d’enormes quantitats de gas i petroli d’esquist i, factor
d’igual importància, per la posada al punt de la tecnologia d’extracció més
barata i eficient [el fracking]. (...)
En conseqüència, el cost de l’energia
disminuirà considerablement i l’equilibri del sistema energètic canviarà
radicalment. L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) en perdrà
el monopoli. Els països de l’Orient Mitjà, Rússia i Veneçuela perdran la seva
posició de força.
Qui hi sortirà guanyant? Els països amb més
reserves de gas i petroli d’esquist descobertes fins ara són la Xina seguida dels estats
Units i el Canadà. Altres països amb importants dipòsits són l’argentina,
Polònia, Mèxic i Líbia. La Xina
ha començat a extreure gas amb l’ajuda d’empreses estrangeres. Israel, que ha
descobert grans dipòsits a la conca oriental de la Mediterrània,
treballa en col·laboració amb l’empresa líder russa Rosneft.
(...) els Estats Units produiran més que
l’Aràbia Saudita, el principal productor mundial de petr4oli, cap el 2020. Ja
no serà un país importador, sinó que exportarà gas a Europa a baix preu. Els
Estats Units i el Canadà exportaran a l’Extrem Orient.
(...) L’Iran es pot veure amb problemes i
també Rússia, ja que depenen en gran manera de l’exportació de petroli, i a
preu elevat. Al continent americà, Veneçuela també es pot veure en un
compromís.
Els experts deien, fa tan sols deu anys, que
els temps del petroli barat s’han acabat per sempre i que els pous s’estan
esgotant. Vet aquí que, de sobte, sorgeix un gran optimisme.
Naturalment hi ha escèptics, sobretot a
Europa. Diuen que extreure gas serà més car a Europa que als Estats Units, per
la qual cosa Europa no hauria d’optar per aquesta via. (...)
El gas tampoc no serà barat a la Xina perquè es troba en zones
desèrtiques i s’ha de transportar a les àrees habitades, cosa que n’encareix el
preu. (...)
Alguns pronòstics semblen exagerats. (...)
No hi ha certeses ni apreciacions segures
quant a la mida dels dipòsits de gas d’esquist. Podrien ser més petits del que
es pensa avui dia (també podrien ser més grans). Ecologistes i partits verds
s’oposen a aquest sistema en part perquè faran falta grans quantitats d’aigua
per a l’extracció del gas. Volen que el món centri l’atenció en les fonts
renovables d’energia com l’energia solar, l’eòlica i d’altres.
Però les energies renovables són cares i, si
Europa utilitza únicament aquestes energies, les seves indústries tindran
dificultats a l’hora de competir als mercats mundials. D’altra banda, està
estesa la preocupació per les emissions de diòxid de carboni (...).
Finalment, poden sorgir conflictes entre
països. Israel ha descobert grans reserves a la Mediterrània oriental
(els jaciments de Tamar i Leviatan) que en faran un país exportador. (...)
Israel ha assolit un acord amb Xipre i la Federació de Rússia per a l’explotació d’aquests
jaciments. Però Turquia afirma que bona part dels jaciments li pertanyen.
Llevat que s’assoleixi un acord, podrien sorgir greus conflictes.
Els nord-americans mostren de vegades un
entusiasme excessiu i tendeixen a l’exageració. Tanmateix, i disculpant tant la
sobrevaloració dels avenços tecnològics com la infravaloració de les
dificultats i perfils en qüestió, continua semblant un fet indubtable que
s’estant produint canvis susceptibles d’exercir un impacte polític i econòmic
de magnitud considerable. Aquesta realitat podria tenir importància per a
nombrosos països, i en el cas d’alguns, fins i tot molta importància.
Walter Laqueur, Gas i equilibri energètic, La Vanguardia 13-02-2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada