28.4.13

Promeses dels hidrocarburs no convencionals

Actualment el petroli i el gas són cars i es troben majoritàriament en mans d’un petit grup de països exportadors al golf Pèrsic i a Rússia. La qüestió canviarà radicalment en el curs dels propers deu anys pel descobriment d’enormes quantitats de gas i petroli d’esquist i, factor d’igual importància, per la posada al punt de la tecnologia d’extracció més barata i eficient [el fracking]. (...)
En conseqüència, el cost de l’energia disminuirà considerablement i l’equilibri del sistema energètic canviarà radicalment. L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) en perdrà el monopoli. Els països de l’Orient Mitjà, Rússia i Veneçuela perdran la seva posició de força.
Qui hi sortirà guanyant? Els països amb més reserves de gas i petroli d’esquist descobertes fins ara són la Xina seguida dels estats Units i el Canadà. Altres països amb importants dipòsits són l’argentina, Polònia, Mèxic i Líbia. La Xina ha començat a extreure gas amb l’ajuda d’empreses estrangeres. Israel, que ha descobert grans dipòsits a la conca oriental de la Mediterrània, treballa en col·laboració amb l’empresa líder russa Rosneft.
(...) els Estats Units produiran més que l’Aràbia Saudita, el principal productor mundial de petr4oli, cap el 2020. Ja no serà un país importador, sinó que exportarà gas a Europa a baix preu. Els Estats Units i el Canadà exportaran a l’Extrem Orient.
(...) L’Iran es pot veure amb problemes i també Rússia, ja que depenen en gran manera de l’exportació de petroli, i a preu elevat. Al continent americà, Veneçuela també es pot veure en un compromís.
Els experts deien, fa tan sols deu anys, que els temps del petroli barat s’han acabat per sempre i que els pous s’estan esgotant. Vet aquí que, de sobte, sorgeix un gran optimisme.
Naturalment hi ha escèptics, sobretot a Europa. Diuen que extreure gas serà més car a Europa que als Estats Units, per la qual cosa Europa no hauria d’optar per aquesta via. (...)
El gas tampoc no serà barat a la Xina perquè es troba en zones desèrtiques i s’ha de transportar a les àrees habitades, cosa que n’encareix el preu. (...)
Alguns pronòstics semblen exagerats. (...)
No hi ha certeses ni apreciacions segures quant a la mida dels dipòsits de gas d’esquist. Podrien ser més petits del que es pensa avui dia (també podrien ser més grans). Ecologistes i partits verds s’oposen a aquest sistema en part perquè faran falta grans quantitats d’aigua per a l’extracció del gas. Volen que el món centri l’atenció en les fonts renovables d’energia com l’energia solar, l’eòlica i d’altres.
Però les energies renovables són cares i, si Europa utilitza únicament aquestes energies, les seves indústries tindran dificultats a l’hora de competir als mercats mundials. D’altra banda, està estesa la preocupació per les emissions de diòxid de carboni (...).
Finalment, poden sorgir conflictes entre països. Israel ha descobert grans reserves a la Mediterrània oriental (els jaciments de Tamar i Leviatan) que en faran un país exportador. (...) Israel ha assolit un acord amb Xipre i la Federació de Rússia per a l’explotació d’aquests jaciments. Però Turquia afirma que bona part dels jaciments li pertanyen. Llevat que s’assoleixi un acord, podrien sorgir greus conflictes.
Els nord-americans mostren de vegades un entusiasme excessiu i tendeixen a l’exageració. Tanmateix, i disculpant tant la sobrevaloració dels avenços tecnològics com la infravaloració de les dificultats i perfils en qüestió, continua semblant un fet indubtable que s’estant produint canvis susceptibles d’exercir un impacte polític i econòmic de magnitud considerable. Aquesta realitat podria tenir importància per a nombrosos països, i en el cas d’alguns, fins i tot molta importància.
Walter Laqueur, Gas i equilibri energètic, La Vanguardia 13-02-2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada