(...) la companyia Japan Oil, Gas &
Metals National Corporation (Jogmec) va completar amb èxit una prova
d’extracció del metà que hi ha a les mostres d’hidrats de gas preses a un quilòmetre
de profunditat sota les aigües de l’oceà Pacífic, concretament a la fossa de
Nankai. (...) els hidrats de gas localitzats a la part oriental d’aquesta fossa
contenen uns recursos de metà (...) equivalent al que es destina a cobrir les
importacions de gas natural liquat del japó durant onze anys.
Els hidrats de gas són substàncies sòlides
naturals, amb una aparença de neu glaçada, caracteritzada per una estructura
(...) de molècules d’aigua que atrapen a dins molècules d’hidrocarburs gasosos,
principalment metà. (...) comprimits per un factor aproximat de 164, de manera
que a pressió i temperatura atmosfèriques un metre cúbic d’hidrat de gas
allibera 164 metres
cúbics de gas i 0,8
metres cúbics d’aigua. Aquest factor de concentració
confereix una rellevància especial als sediments que contenen els hidrats de
gas, tant des del punt de vista del potencial energètic com des d’una
perspectiva dels riscos geològics i del canvi climàtic.
Els compostos descrits (...) es donen tant a
terra ferma com al subsòl permanentment glaçat (o ‘permafrost’) de les regions
àrtiques i als sediments localitzats als fons oceànics i sota altres grans
masses d’aigua, com per exemple els mars interiors.
En el transcurs de les últimes dècades, els
científics han anat insistint sobre els vastes reserves de metà atrapades en
els hidrats de gas continguts al ‘permafrost’ i en els sediments dels fons
marins. Però també advertien que el desenvolupament comercial d’aquestes
reserves era una possibilitat llunyana. Com a conseqüència, l’exploració i producció
de gas a partir dels hidrats ha tingut una prioritat baixa pera la indústria,
que amb prou feines s’ha mobilitzat per aprofitar aquesta potencial oportunitat
de negocis.
Tanmateix, aquesta perspectiva està
començant a canviar com a resultat d’investigacions recents, com la comentada
al Japó, empreses conjuntament per organismes governamentals, consorcis
internacionals d’empreses, universitats i altres centres d’investigació.
Aquestes indagacions han demostrat que la viabilitat de la producció de gas a partir dels hidrats no és una quimera i
que la viabilitat està més condicionada per les limitacions en infraestructures
que no pas per motius tècnics. De fet, si els preus del gas natural es mantinguessin
alts, no és desassenyat pensar que els hidrats de gas puguin emergir com un
recurs comercialment viable aviat.
Una possibilitat que, si es concretés, faria
canviar radicalment el panorama energètic
global. No endebades, algunes estimacions recents situen el volum total
de gas contingut en el s hidrats entre 1.000 i 5.000 bilions de metres cúbics.
És a dir, d’una quantitat entre cinc i vint-i-cinc vegades superior als 208,4
bilions de metres cúbics que a finals del 2011 constituïen les reserves
provades globals. (...)
Fins al moment hem fet servir els combustibles fòssils més fàcils d’extreure,
(...) primer hem explotat els recursos convencionals; actualment ja estem
abordant l’aprofitament dels no convencionals (com és el cas del ‘shale gas’) i
potser el pròxim pas que es farà serà atrevir-se també amb els hidrats de gas.
Mariano Marzo, Els hidrats de gas i la piràmide dels
recursos, La Vanguardia
28-04-2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada