6.5.13

Extracció de metà dels hidrats de gas*

(...) la companyia Japan Oil, Gas & Metals National Corporation (Jogmec) va completar amb èxit una prova d’extracció del metà que hi ha a les mostres d’hidrats de gas preses a un quilòmetre de profunditat sota les aigües de l’oceà Pacífic, concretament a la fossa de Nankai. (...) els hidrats de gas localitzats a la part oriental d’aquesta fossa contenen uns recursos de metà (...) equivalent al que es destina a cobrir les importacions de gas natural liquat del japó durant onze anys.
Els hidrats de gas són substàncies sòlides naturals, amb una aparença de neu glaçada, caracteritzada per una estructura (...) de molècules d’aigua que atrapen a dins molècules d’hidrocarburs gasosos, principalment metà. (...) comprimits per un factor aproximat de 164, de manera que a pressió i temperatura atmosfèriques un metre cúbic d’hidrat de gas allibera 164 metres cúbics de gas i 0,8 metres cúbics d’aigua. Aquest factor de concentració confereix una rellevància especial als sediments que contenen els hidrats de gas, tant des del punt de vista del potencial energètic com des d’una perspectiva dels riscos geològics i del canvi climàtic.
Els compostos descrits (...) es donen tant a terra ferma com al subsòl permanentment glaçat (o ‘permafrost’) de les regions àrtiques i als sediments localitzats als fons oceànics i sota altres grans masses d’aigua, com per exemple els mars interiors.
En el transcurs de les últimes dècades, els científics han anat insistint sobre els vastes reserves de metà atrapades en els hidrats de gas continguts al ‘permafrost’ i en els sediments dels fons marins. Però també advertien que el desenvolupament comercial d’aquestes reserves era una possibilitat llunyana. Com a conseqüència, l’exploració i producció de gas a partir dels hidrats ha tingut una prioritat baixa pera la indústria, que amb prou feines s’ha mobilitzat per aprofitar aquesta potencial oportunitat de negocis.
Tanmateix, aquesta perspectiva està començant a canviar com a resultat d’investigacions recents, com la comentada al Japó, empreses conjuntament per organismes governamentals, consorcis internacionals d’empreses, universitats i altres centres d’investigació. Aquestes indagacions han demostrat que la viabilitat de la producció de  gas a partir dels hidrats no és una quimera i que la viabilitat està més condicionada per les limitacions en infraestructures que no pas per motius tècnics. De fet, si els preus del gas natural es mantinguessin alts, no és desassenyat pensar que els hidrats de gas puguin emergir com un recurs comercialment viable aviat.
Una possibilitat que, si es concretés, faria canviar radicalment el panorama energètic  global. No endebades, algunes estimacions recents situen el volum total de gas contingut en el s hidrats entre 1.000 i 5.000 bilions de metres cúbics. És a dir, d’una quantitat entre cinc i vint-i-cinc vegades superior als 208,4 bilions de metres cúbics que a finals del 2011 constituïen les reserves provades globals. (...)
Fins al moment hem fet servir els  combustibles fòssils més fàcils d’extreure, (...) primer hem explotat els recursos convencionals; actualment ja estem abordant l’aprofitament dels no convencionals (com és el cas del ‘shale gas’) i potser el pròxim pas que es farà serà atrevir-se també amb els hidrats de gas.
Mariano Marzo, Els hidrats de gas i la piràmide dels recursos, La Vanguardia 28-04-2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada