6.5.13

Malestar a les elèctriques per la política del Govern espanyol*


Endesa va criticar ahir durament la política energètica del Govern perquè considera que és discriminatòria i no permet repercutir en els preus els costos de les diverses fonts d’energia. (...)
El resultat d’Endesa es va veure disminuït en 313 milions per les noves normes de l’any passat i, amb el nou pas de rosca, l’impacte pujarà a 1.300 milions el 2013, tot i que part d’aquesta xifra es reduirà en repercutir-la als clients. (...)
(...) el conseller delegat d’Endesa, va afirmar que Espanya es veurà perjudicada per la incertesa regulatòria i la crisi. (...)
D’altra banda, [el president i el conseller delegat] es van mostrar esquius sobre la central de Garoña, que ara no funciona. “Si el Govern busca fórmules alternatives, les estudiarem”.
Lalo Agustina, Endesa carrega contra la política energètica del Govern espanyol, La Vanguardia 23-04-2013.

(...) el president d’Iberdrola es va afegir ahir a les veus crítiques del sector que pressionen l’Executiu per reclamar-li tacte en les seves pròximes mesures sobre l’energia. (...)
Igual com passa amb la banca, el sector entén que no es pot penalitzar més les empreses amb nous impostos. (...)
Iberdrola va guanyar 879 milions d’euros el primer trimestre, un 14% menys que el mateix període de l’any anterior. La companyia atribueix bona part d’aquest descens als canvis en la fiscalitat a Espanya. En concret, el cànon hidroelèctric i lles taxes a la generació nuclear van minorar els resultats trimestrals en 122 milions d’euros, segons Iberdrola, que també es va veure afectada per les condicions adverses del clima (sequera) al Brasil i pels programes d’eficiència al Regne Unit.
Les queixes de l’empresa, però, ahir es van centrar en la fiscalitat. “Per primera vegada, les taxes (464 milions) superen l’import de les despeses de personal net (434 milions), en particular a Espanya i el Regne Unit, on se situen un 30% per sobre” (...).
(...) L’empresa va destacar la intenció de continuar amb els seus plans de desinversions, amb l’objectiu d’assolir els 2.000 milions d’euros (...).
Lalo Agustina, Iberdrola demana una reforma suau del sector, La Vanguardia 25-04-2013.

Segons l’empresa els menors guanys es deuen al cànon hidroelèctric, les taxes a la generació d’energia nuclear, la sequera al Brasil i als programes d’eficiència energètica al Regne Unit. Tot això en un any amb bona pluja i vent a la península Ibèrica, i amb una retribució de la hidroelèctrica i nuclear (font que insistentment es diu que és molt barata) igual a la dels cicles combinats a gas natural. Si l’electricitat hidràulica i la nuclear es retribuïssin segons els preus ofertats en la subhasta d’electricitat no hi hauria motiu de queixa tot i que Iberdrola reduiria ingressos.
Pel que sembla, Iberdrola no és gaire partidària de l’eficiència energètica.

Opinió contrària a Endesa respecte el cost de la nuclear
(...) del nou paquet reformista (...) destaquen dues grans mesures dirigides a controlar la despesa de les pensions i rebaixar el preu de l’energia. Totes dues són essencials per vendre els nostres productes a l’exterior i obtenir els recursos financers necessaris per pagar el nostre voluminós deute.
El cost energètic és el segon factor, després del laboral, en la formació de preus. Per reduir-lo caldrà recórrer a les centrals nuclears, que com que estan amortitzades proporcionen l’energia més barata, i caldrà limitar al màxim les termosolars, perquè són les més cares.
Mariano Guindal, Energia i pensions a l’ull de l’huracà, La Vanguardia 21-04-2013.

Val la pena llegir el que diu Iberdrola sobre l’energia nuclear, i Endesa sobre Garoña (no ha aprofitat l’allargament del permís d’operació per motius econòmics).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada