El gas d’esquist (‘shale gas’) ha abaratit
el preu de l’energia als Estats Units. Però Francis O’Sullivan, director del
Programa de Sostenibilitat Energètica de l’Institut de Tecnologia de
Massachusetts (MIT), diu que aquest gas, extret amb fractura hidràulica de la
roca (‘fracking’), no és la panacea per a la UE. (...)
[El gas d’esquist és la solució energètica
definitiva?] No. Però a mitjà termini, ajuda a reduir la dependència del carbó,
que emet més CO2. Per això, si fem servir més
gas, reduïm emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Només es redueixen les emissions si el gas substitueix, o
evita, el carbó. Si fem servir més gas i el mateix carbó, les emissions
augmenten.
(...) Gràcies al gas d’esquist, el preu del
gas s’ha reduït a la meitat en un any. En això, hi ha influït la crisi i també
el descobriment de reserves i la posada en marxa de noves tecnologies. Som més
autosuficients.
[És barat, però no inclou els costos
ambientals] El preu del carbó, el gas i el petroli no inclouen el preu de les
emissions de CO2; per tant, això que diu és
cert. (...)
[És més competitiu que les plantes
nuclears?] Als EUA, és inviable obtenir llicències per a una planta nuclear, en
gran part pel rebuig social que tenen.
[Quines normes s’han fet per reduir
l’impacte ambiental de les extraccions de gas?] Als EUA, cada estat té la seva
pròpia regulació. Nova York, per exemple, no ha permès la fractura hidràulic i
ha establert una moratòria, mentre que Virgínia sí que ho ha permès. Crec que
hauríem d’unificar les millors pràctiques i aplicar a tot arreu el mateix tipus
d’extracció.
[Quins són els principals impactes
ambientals?] En el ‘fracking’ es poden contaminar reserves d’aigua per a boca.
És una cosa que ha passat; però es pot evitar. El problema tampoc són els
productes químics utilitzats. El gran problema és què s’ha de fer amb les
aigües que s’extreuen de les capes profundes amb un alt contingut salí. No se
sap què se n’ha de fer. Si les a un riu, es contaminarà amb l’alta concentració
de sal...
[Augura que tindrà a Europa el mateix èxit
que ha tingut als Estats Units?] Jo diria que a Europa seria molt més car,
massa. Els EUA són el primer productor mundial de gas, i el segon de petroli.
Tenen indústries, instal·lacions, experts i serveis, i els preus s’abarateixen.
A Europa, no hi ha aquests experts, ni aquests equips, ni aquestes
infraestructures per produir gas o petroli. Europa haurà de recórrer als Estats
Units, necessita la seva tecnologia, i això ja fa que el preu es dispari. Per
això, suposo que serà molt més car.
[Els alts costos impediran el
desenvolupament?] No preveig un desenvolupament com als EUA. No serà un fenomen
semblant als dels Estats Units. Pot ser que es trobin algunes oportunitats,
alguns negocis concrets d’algunes empreses i llocs, però en general no serà
gens semblant al que hem viscut als Estats Units.
Cerrillo, entrevista a Francis O’Sullivan, “El
‘fracking’ serà molt més car a Europa”, La Vanguardia 16-06-2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada