Estic convençut que les grans multinacionals
de l’energia i, en general, la banca, que en part n’és la propietària, són
actualment un fre al desenvolupament. (...) Ens enfrontem a reptes molt
seriosos: el canvi climàtic amenaça aspectes centrals del nostre benestar i de
la nostra seguritat. Cal una posada al dia urgent del parc d’habitatges, que
són, en la seva majoria, energèticament ineficients. Cal implantar sistemes
d’estalvi d’energia, d’aigua, de costs de transport. Calen enormes inversions
per fer de la nostra societat acostumada a malbaratar una societat que valori
els recursos escassos i aprengui a optimitzar-los. (...) El problema és el que
es compta en els costos i el que no es compta...
La
Política, en
majúscules, és qui ha de dictar què compta i com es compta. I és aquí on, sense
gaires dubtes, el ciutadans estem convençuts que els grans companyies
energètiques i de telecomunicacions són les que dicten les lleis al govern,
sigui del color que sigui. Les que impedeixen que es considerin els costos
socials que generen. Les que bloquegen formes alternatives de viure i de fer,
marquen el terreny de joc i no deixen que sortim del marc que els interessa. I
si volem escapar-ne, no ens presenten
cap més alternativa que el malviure.
Josep Maria Galí, Frens, necessitats, política, Ara
16-06-2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada