Perspectives en el mercat de gas natural

Segons l’AIE, l’augment de la demanda global de gas natural estarà impulsat pels països aliens a l’OCDE que, en conjunt, absorbiran un 76% de l’increment total previst entre el 2012 i el 2018. (...)

Dins de l’OCDE, Amèrica del Nord (...) seria el principal impulsor del consum de gas, que es veurà afavorit pels baixos preus resultants de la revolució del gas d’esquist (‘shale gas’) als Estats Units. Al contrari, la demanda als països europeus es mantindrà anèmica com a conseqüència de les males perspectives econòmiques i de la lenta recuperació del sector de generació d’electricitat.

Més enllà d’aquesta visió general, una de els conclusions més destacables  (...) és que el gas natural està emergint com un combustible important en el sector del transport per carretera (...) [segons la directora executiva de l’AIE] “impulsat per un subministrament abundant, així com per les actuals preocupacions sobre la dependència del petroli i sobre la contaminació de l’aire. Una vegada que els obstacles en matèria d’infraestructures s’hagin superat, el gas natural presenta un gran potencial per aconseguir un ús net de l’energia en el transport pesant, en què no és possible l’electrificació”.

Fins ara, el consum de gas en el sector del transport rodat s’ha concentrat fonamentalment en països que no pertanyen a l’OCDE, com és el cas del Pakistan, l’Iran, l’Argetina, el Brasil, Egipte, l’Índia i la Xina. Els quatre països citats en primer lloc comptabilitzen prop del 61% del total de vehicles de gas al món (9,8 milions), (...) Itàlia absorbeix tota sola prop de les dues terceres parts del percentatge de l’OCDE [un 7% mundial].

(...) [Les previsions són que] el gas natural contribuiria a alentir el creixement de la demanda dels productes derivats del petroli més que l’aconseguida a partir de la introducció de biocombustibles i de les tecnologies de vehicles híbrids i elèctrics.

Mariano Marzo, El gas natural s’obre pas en el sector del transport, La Vanguardia 11-08-2013.