30.12.13

Aclariment sobre la tarifa elèctrica



Comentaris sobre l’article Ni Montoro  de Miquel Puig

“En un mercat, el preu el determina el cost de producció de l’última unitat”. [...] “si el preu del gas [...] puja, també ho farà la retribució a la nuclear i la hidràulica, encara que els costos de producció d’aquestes centrals no hagin pujat”.

Aquesta frase de manual d’Econòmiques potser es produeix en algun producte o circumstància, però no en la vida real. Aquest mantra ja emprat durant l’època franquista resulta molt beneficiós per a les elèctriques que faran el possible que “l’última unitat” resulti molt cara.

[...] “altres costos del sistema (entre d’altres, el transport, la distribució i les subvencions a lles energies renovables).”

Les renovables no obtenen “subvencions” sinó unes primes d’import molt inferior als beneficis “caiguts del cel” de nuclears i de la gran hidràulica com a conseqüència d’aplicar el mantra del cost de l’última unitat produïda. A més hi ha diversos altres components que fan pujar la tarifa elèctrica, com les subvencions al carbó nacional, els inflats costos de la transició al mercat energètic liberalitzat  (CTC: Costes de Transcición a la Competencia) o els costos actuals de la moratòria nuclear introduïda per evitar una més gran bombolla nuclear.

“Zapatero no té la culpa, certament, de la pujada del preu del petroli, però podia o bé apujar la tarifa elèctrica, d’acord amb el que dictava el sistema dissenyat el 1997, o bé canviar-lo per evitar que les nuclears i les hidràuliques es beneficiessin d’un sistema absurd. [...] tres constructores (Abengoa, Acciona i ACS) i dues elèctriques (Endesa i Iberdrola) han convertit Espanya en un dels primers productors del món respectivament de solar [termoelèctrica] i d’eòlica. Ara bé, el preu necessari per garantir aquella rendibilitat [del 10%] és alt en el cas de l’eòlica i altíssim en el cas de la solar, cosa que implica un encariment del cost de producció del conjunt elèctric, i un augment del dèficit.”

És interessant que l’article posi noms a les principals empreses beneficiades per les aportacions a la termoelèctrica solar i a l’eòlica. Una anàlisi econòmica mostra com les renovables baixen el preu de la tarifa. I l'efecte de l'eòlica en concret també ho fa.

[...] El ministre Soria [...] ha reduït retroactivament la protecció a la solar i l’eòlica i ha intentat que les elèctriques i l’Estat [...] paguin una part del dèficit. Això ha posat en peu de guerra els consumidors, les constructores, els ecologistes, els inversors internacionals que havien comprat centrals solars, les elèctriques i el ministre Montoro.”

Un cop més Spain is different aconseguint posar en peu de guerra actors tan diferents.

[...] la regulació espanyola ha protegit sistemàticament els interessos de les elèctriques i de les constructores per sobre dels interessos dels ciutadans i que no podem esperar que això canviï perquè les primeres garanteixen la jubilació daurada de polítics que hagin fet bondat (incloent-hi González i Aznar) i perquè les segones financen partits.”

Hem d’agrair la claredat d’aquest aclaridor paràgraf tot i ser tan depriment.

Miquel Puig, Ni Montoro ni Soria en tenen la culpa, Ara 28-12-2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada