Ucraïna, la dependència de la UE i el gas de Rússia i d’EUA*

I arribem a la crisi d’Ucraïna. (...) Ara es posa en evidència la dependència energètica dels països del centre i de l’est d’Europa. És certa que al senyor Putin no li interessa tancar el subministrament a la UE –un mercat que representa el 60% del total de vendes del seu gas-. Però, d’entrada, ens té agafats. I està condicionant la lògica i enraonada solució d’un problema que, un cop més, han de venir a resoldre des de Washington.

La manca d’una política energètica europea és un fet extremadament perillós. En tant que no es trobin fonts realment potents d’energia alternativa, ser dependent de tercers és un element de risc important –i encara ho serà més-. L’energia és un valor a l’alça i els països entraran en conflictes seriosos per aquest fet –Ucraïna n’és el paradigma, ara-. I Europa no sap cap on va. Uns han decidit dir ‘no’ a l’energia nuclear. Altres hi diuen ‘sí’. Aquí s’ha dir ‘no’ al ‘fracking’ amb una lleugeresa sorprenentment infantil. En general tot avança segons l’actitud populista que caracteritza els polítics dels darrers anys. El resultat final, però, és que no podem ser prou independents sense entrar en conflicte amb Rússia, ni tampoc amb l’Alger.

(...) Cap estat vol cedir per crear un autèntic mercat únic europeu de l’energia –les energètiques ‘nacionals’ constitueixen una magnífica jubilació per a determinats polítics-. (...) mantenim debats guiats per la ideologia localista, en lloc de regular la globalitat i els interessos. No tenim un mercat únic de l’energia. I això, ara ho veiem, constitueix una tràgica feblesa.

Xavier Roig, Per una UE independent, Ara 7-03-2014.

(...) el 2010 dotze països del centre i sud-est d’Europa tenien una dependència del gas rus superior al 80% del seu consum (...) i setze rebien més del 80% de les seves importacions des de Rússia (...)

(...) el 2012, prop del 57% de les exportacions de gas natural de Rússia es dirigien a països d’Europa Occidental (...) mentre que un 24% es dirigia a Europa Oriental i un 19% a Turquia.

En el marc de tot aquest entramat, Ucraïna constitueix, per la seva posició geogràfica, un important país de trànsit per al gas natural que des de Rússia flueix (...).

Així no resulta sorprenent que l’actual escalada de tensió entre Rússi i Ucraïna hagi activat les alarmes de bona part de les cancelleries europees, a Brussel·les i als mercats financers. (...)

De fet, per reduir el risc de l’excessiva concentració d’infraestructures de transport de gas en territori ucraïnès, tant Rússia com alguns del seus principals socis comercials han anat posant en pràctica els últims anys un sistemàtic i complex pla de construcció de rutes alternatives.

Gasoductes amb origen Rússia i destí la UE:

En servei	Denominat	Recorregut-Destí
1999	Yamal-Europe	Bielorrússia
2003	Blie Stream	Mar Negre-Turquia
2011	North Stream	Mar Bàltic-Alemanya
2018?	South Stream	Mar Negre-Bulgària

(...) Rússia no està, en principi, interessada que els disputes comercials o d’una altra mena interfereixin  en el comerç de gas. No en va (...) les vendes de gas van representar el 2009 el 14% del total de les exportacions russes, que aquell any (...) va assolir un valor de 303.000 milions de dòlars.

L’economia russa depèn en gran manera de les exportacions de petroli i gas.

Importància de les exportacions de combustibles respecte al toral de les exportacions de Rússia

Combustible	% del total de les exportacions
Petroli cru	33
Derivats del petroli	17
Gas natural	14
Carbó	3

(...) els beneficis derivats de les vendes dels hidrocarburs representen gairebé la meitat  del pressupost de la Federació Russa. Pel que fa a l’impacte del sector del petroli i del gas en el PIB de Rússia (...) el 2010 es va situar a l’entorn del 21% (...).

Mariano Marzo, El gas torna a escena, La Vanguardia 6-03-2014.

El director executiu de Gazprom, Aleksei Miller, té dret a exigir als seus clients que paguin la factura. (...) Miller va dir ahir a Moscou que Ucraïna s’arrisca a una disputa semblant a la del 2009, quan un desacord comercial amb Rússia va provocar talls de subministrament a diversos països de la UE.

Miller va subratllar que Ucraïna no paga. El deute acumulat de l’estatal Naftogaz va assolir els 1.300 milions d’euros ahir, dia en què havia de satisfer el pagament corresponent al febrer (320 milions) (...).

“No podem subministrar gas de franc”, va dir MIller (...).

L’amenaça és només per a Ucraïna. Europa depèn en un 30% del gas rus, i la meitat d’aquests subministraments arriben per gasoductes eucraïnesos. Però crisis anteriors han demostrat que, arribat el cas, Rússia podria utilitzar rutes alternatives, a través de Bielorússia o pel Nord Stream, el gasoducte sota el mar Bàltic.

(...) Ucraïna té prou reserves de gas perquè no l’afecti seriosament un eventual tall del subministrament.

G. Aragonés / M. Bassets, Rússia pressiona amb gas, La Vanguardia 8-03-2014.

Si Rússia utilitza el gas natural com a arma per festejar i intimidar els seus veïns europeus, per què els Estats Units no poden fer el mateix? La pressió perquè l’Administració Obama acceleri l’autorització per exportat gas natural augmenta. Ara els EUA no exporten gas natural. Fins fa uns anys hauria estat inimaginable. El 2007 el president George W. Bush estudiava importar-ne de Rússia. Però el boom del ‘fracking’ (...) ha portat els EUA a superar Rússia com a productors de gas natural. El ‘fracking’ no només facilita la independència energètica dels Estats Units sinó que els permet exportar. La possible independència energètica –el ‘fracking’ també s’utilitza per extreure petroli- i la capacitat per exportar tenen repercussions geoestratègiques. Un article publicat el 2012 (...) ja advertia que exportar gas a Europa reduiria la dependència de Rússia i “permetria que prosperés del tot la visió d’una Europa central i oriental de debò independent i culturalment viable”. La idea és que, sense el gas, Putin perdia capacitat de pressió amb els seus veïns i amb països com Alemanya. Un article a ‘The Wall Street Jornal’ (...) va instar ahir l’Administració Obama a respondre “a l’agressió del senyor Putin” amb l’aixecament de la “prohibició de facto” de les exportacions de gas. La solució no és immediata. No està previst que les terminals per exportar gas natural comenci a funcionar fins a finals de l’any que ve.

Els EUA volen exportar gas natural per frenar Putin, La Vanguardia 8-03-2014.

En una economia amb un lliure comerç globalitzat l’energia ocupa un lloc molt especial. És una poderosa arma de convenciment i està subjecte a prohibicions de facto, o explícites. Ara es tracte del gas del fracking, fa anys, la URSS no podia importar els compressors necessaris pels seus gasoductes per prohibició dels EUA.

Sembla que no considerem les conseqüències de dependre del gas de Rússia o del petroli d’Iraq mentre tot va bé, i que en moments de crisi estiguem disposats a prendre costoses actuacions per tal d’evitar problemes de subministrament. Tot i que algunes faules ja ens havien previngut d’aquest tipus de dependències no n’hem fet gaire cas, tot i que nombroses entitats han estat proposant fa anys recórrer als recursos energètics disponibles en el nostre entorn.