L’Agència Internacional d’Energia (AIE)
presenta (...) el denominat Escenari 450. Aquest mostra un camí compatible amb
l’objectiu d’impedir que cap a finals d’aquest segle ka temperatura global del
planeta hagi augmentat més de 2ºC
en relació amb els nivells preindustrials, per a la qual cosa és imprescindible
limitar la concentració de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera terrestre
al voltant de 450 parts per milió de CO2. Una xifra que, per cert, tan
sols ens asseguraria una probabilitat d’èxit del 50% (la d’un simple cara o
creu).
(...) si el món pretén seguir el camí de
l’escenari 450, d’aquí fins al 2050 només es podran consumir poc menys d’un
terç de les actuals reserves provades de combustibles fòssils (llevat que es
generalitzi l’ús de la tecnologia de captura i emmagatzemament de carboni).
Aquesta conclusió es base en l’avaluació de
les reserves de CO2 mundials, mesurades com a
emissions potencials de CO2 procedents de la combustió de
les actuals reserves provades de carbó, petroli i gas natural a tot el món.
(...) a escala global, el 74% de totes les
reserves de CO2 són propietat d’empreses
estatals, mentre que el 26% restant està en mans de companyies privades. Als
països en desenvolupament aliens a l’OCDE, el primer percentatge s’eleva al
84%, mentre que als països industrialitzats baixa a aproximadament el 40%.
Convindran amb mi que si aquestes empreses i
estats estiguessin compromesos, com alguns d’ells afirmen, en la lluita contra
el canvi climàtic, no seria desassenyat demanar-los que descomptessin dels seus
actius el valor equivalent al voltant de dos terços de les seves reserves
provades de carbó, petroli i/o gas natural. (...) s’imaginen l’efecte econòmic
que això suposaria per a aquestes empreses i estats?
Valors aproximats en % de la capitalització borsària de les
empreses:
Statoil 16,5%
Eni 8%
BP 6,5%
Total 5,5%
Shell 2,5%
Mariano Marzo, Sense gaire marge de maniobra, La
Vanguardia 20-04-2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada