El pes de la França nuclear**

El president francès manté formalment l’objectiu de reduir la proporció d’energia elèctrica de producció nuclear del 75% actual al 50% l’any 2050 –tal com constava en el seu programa de Govern-, però el projecte de llei de transició energètica aprovat ahir pel consell de ministres no adopta compromisos concrets en aquest sentit. En el –text no hi ni rastre d’una programació de tancament de reactors nuclears, ni tan sols dels de la central alsaciana de Fesenheim –la més antiga de França, oberta el 1979-, malgrat que Hollande va prometre clausurar-la el 2016.

“No abandonarem l’energia nuclears, és un  sector que garanteix 200.000 llocs de treball”, va subratllar ahir la ministra d’Ecologia, Ségol`ne Royal (...). A falta de veure què dir el text concret del projecte de llei, els ecologistes van reaccionar amb prudència i es van estimar més esperar. “Es pot fer molt més en el tema nuclear”, va aventurar, no obstant això, la secretària nacional d’Els Verds (...).

El projecte de llei estableix un límit a la producció elèctrica d’origen nuclear –els 63,2 gigawatts actuals-, cosa que implicarà necessàriament compensar la pròxima entrada en servei del nou reactor EPR de Flamamville –prevista per al 2016, tot i que l’obra ha acumulat diversos retards- amb el tancament d’un altre. Però la concreció de tot això queda fora de la llei, que segons sembla tampoc no atorga al Govern –contràriament al que s’havia arribat a plantejar- la potestat de decidir el tancament d’una planta nuclear per decret. I això el forçarà a negociar els detalls del tancament amb l’elèctrica EDF, que no pel fet de ser estatal és menys refractària al retrocés de l’energia nuclear.

El problema fonamental a què fa front el Govern francès és l’enorme cost –social, però també econòmic- que suposaria desmantellar una vintena de reactors, i la dificultat de substituir-los per altres mitjans de producció d’energia. El projecte de llei aposta per l energies renovables i estableix com a objectiu que el seu pes pugui al 32% en l’horitzó del 2030. Però una cosa són els objectius i una altra els mitjans per arribar-hi. El marc legal no canvia essencialment, i el cost és enorme: els experts calculen que la transició energètica necessita una inversió suplementària anual d’entre 15.000 i 30.000 milions d’euros.

I la realitat és que en l’actual moment de restriccions pressupostàries el Govern té poc marge de maniobra. (...)

El projecte de llei de transició energètics, que conté una vuitantena d’articles i ha tingut una quinzena de versions diferents, pretén ser –n paraules de François Hollande- “un dels més importants del quinquenni”. I pel que fa als objectius ho és: ni més ni menys que reduir un 30% el consum d’energies fòssils d¡aquí al 2030 i rebaixar a la meitat el consum energètic total e 2050 respecte el 2012.

Entre les noves mesures que ahir va avançar la ministra Royal, destaquen la instal·lació, d’aquí al 2030, de set milions de borns de recàrrega per a vehicles elèctrics, o l’obligació per a tothom qui faci obres de reforma de façanes i teulades a casa seva de fer alhora obres de renovació energètica.

Lluís Uría, Hollande dilueix la retallada nuclear, La Vanguardia 19-06-2014.

Aquest article mostra unes importants contradiccions, la qual cosa é molt d’agrair. Per una part, uns objectius energètics forçats per la realitat i per les pressions de la UE i que, malgrat programa electoral i promeses no es compliran. Per altra part, el poder de l’elèctrica EDF sobre el Govern. Però el més important és la verificació de la política nuclear francesa que comporta uns elevats costos després que les centrals hagin deixat d’operar degut al seu desmantellament i a la gestió dels residus que ha originat al llarg de la seva vida, factor que dificulta la seva substitució per  tecnologies més apropiades.

L’energia nuclear en les negociacions sobre Alstom

Al final no seran els alemanys de Siemens ni els japonesos de Mitsubishi, sinó els nord-americans de General Electric (GE) els escollits pel Govern francès per provar de salvar al grup Alstom (...) Però la solució definitiva tindrà molt poc a veure amb la imaginada inicialment pels presidents d’Alstom (...). No hi haurà venda, sinó una aliança al 50% entre els dos grups, i l’Estat francès s’erigirà amb el 20% del capital, en el nou accionista de referència d’Alstom. (...)

El projecte inicial de General Electric era quedar-se amb tota la divisió d’energia d’Alstom –el 70% de la seva xifra de negocis- per 12.350 milions d’euros. Però l’activisme del Govern francès, que es va dotar precipitadament  el passat mes de maig –via decret- d’un drte de veto per a tota operació que afecti el sector estratègic de l’energia i el transport, i va encoratjar la presentació d’una oferta alternativa pel tandem Siemens-Mitsubishi, va canviar de dalt a baix l’escenari.

Pressionat pels seus competidors, que van oferir una aliança industrial –opció que el Govern preferia a la venda i el desmantellament d’Alstom-, GE va acabar girant dijous i va proposar també una associació empresarial. Amb aquesta oferta sobre la taula, el Govern francès va decidir apostar per l’opció General Electric, que ha estat sempre la més compatible des del punt de vista industrial, i va plantejar (...) les seves condicions per a l’operació.

(...) l’Estat es convertirà amb el 20% del capital, en el nou accionista de referència d’Alstom (...) i en qualitat de tal ofereix a GE una aliança industrial. Aquesta consistiria a crear tres societats, participades al 50%, en els àmbits de les turbines de vapor i l’energia nuclear, la xarxa de transmissió d’energia i les energies renovables.

(...) Així, GE s’haurà de comprometre a concedir a l’estat francès un dret de veto en el tema de l’energia nuclear -on totes les patents quedaran a mans franceses-, a garantir les plantilles actuals i crear a més 1,000 llocs de treball nets suplementaris (...) i a mantenir la seu social de totes aquestes empreses, particularment les direccions generals i d’investigació a França.

General Electric i Alstom hauran de prendre ara una decisió.

Lluís Uría, El Govern francès ofereix a GE una aliança a Alstom, La vanguardia 21-06-2014.

Aquest article contrasta amb l’anterior: ara l’Estat francès pot imposar el seu parer i dret de veto a Alstom i a la poderosa General Electric dels EUA. En canvi ha de negociar amb EDF.