Projecte Castor: una lliçó de negoci rodó **

Els terratrèmols van provocar indignació ciutadana i van posar al descobert els detalls del que, amb el temps, s’ha confirmat com un gran fiasco econòmic, ecològic i paisatgístic de grans proporcions.

(...) La idea era que, amb el previsible augment del consum energètic, Espanya necessitaria disposar d’una infraestructura que li assegurés l’autoabastament al llarg de diverses setmanes en cas de conflicte o tall del subministrament des del nord d’Àfrica. Així va nèixer Castor, un projecte que es va tirar endavant amb dues grans irregularitats. En primer lloc, es van ingnorar els avisos dels experts que la injecció de gas podia provocar activitat sísmica a la costa pròxima al delta de l’Ebre. I, en segon lloc, el ministre Miguel Sebastián va firmar una clàusula de garantia abusiva que obligava l’Estat a tornar els diners de la inversió al consorci privat liderat per l’ACS de Florentino Pérez si finalment el Castor no entrava en funcionament. D’aquella mala praxi deriva la catàstrofe actual. Els informes geològics encarregats per l’actual govern van descobrir l’existència d’una falla que fa inviable el projecte. Davant de paralització, Pèrez ha renunciat a la concessió, cosa que li ha permès activar la clàusula i reclamar a l’Estat una compensació de 1.600 milions.

(...) Aquest fiasco, però, té responsables amb noms i cognoms, com ara Zapatero i els diferents ministres d’Indústria que van participar en el procés (José Montilla, Joan Clos i Miguel Sebastián), l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps, que hi va posar totes les facilitats sense fer cas als experts, i el mateix Florentino Pérez. Resulta molt injust que aquesta factura l’hàgim de pagar entre tots.

L’Editorial, Castor: història d’un despropòsit ruïnós, Ara 26-06-2014.

Per què ACS es vol desfer ara del Castor?

El 30 de novembre del 2014, si el magatzem no està en marxa –cosa que no passarà-, Escal UGS ha de tornar la part principal dels 1.400 milions d’euros dels bons que va emetre el BEI (Banc Europeu d’Inversions) per finançar el projecte. L’Estat demanava més temps per prendre la decisió, fins a tenir l’informe independent, un temps que Escal i Florentino no tenen. A més, divendres l’agència de qualificació creditícia Fitch Ratings va rebaixar els bons del BEI del Castor a la categoria de grau d’especulació o bo porqueria. Això suposa que els interessos que paga Escal als bonistes cada sis mesos seran més alts.

Què implica la renúncia de la concessió?

(...) Si Florentino fa el pas és perquè sap que l’Estat li haurà de pagar, com a mínim, el valor residual de la instal·lació, amb la qual compta per poder tornar la inversió als bonistes. (...)

Per què l’Estat ha de pagar si és ACS qui renuncia?

Perquè així ho diu el reial decret 855/2008 amb el qual el govern espanyol del PSOE va concedir a Escal UGS l’explotació del magatzem de gas Castor.  Aquest ha sigut l’as a la màniga amb el qual Florentino ha negociat sempre amb el govern del PP, que mai ha vist clar el projecte faraònic d’un magatzem de gas com aquest en temps de crisi. El 2012 Florentino ja va amenaçar de fer el que ha fet ara, renunciar a la concessió, i el PP es va espantar i va fer un pas enrere en el pols que mantenien (...). El reial decret diu que, en cas de rescissió de la concessió, per part de l’Estat o de l’empresa, Escal “té dret al cobrament del valor net comptable de la instal·lació excepte en cas que s’acredités dol o negligència, que el dret serà al cobrament del valor residual”.

Quants diners haurà de pagar l’Estat a Florentino?

Depèn de si es demostra que l’empresa ha comès algun tipus de negligència que provoqués els sismes que van obligar l’Estat a aturar el funcionament de la planta. La promotora reclama fins a 1.600 milions pels costos operatius, és a dir, els 1.400 milions de la inversió més mig milió d’euros mensuals pel manteniment de la planta pels mesos que fa que està aturada. (...) Indústria reconeix que la inversió fallida la sufragarien els consumidors a través de la factura del gas.

¿L’Estat es pot oposar apagar aquests diners?

(...) el 17 d’abril del 2012 –molt abans dels terratrèmols- [el PP]  va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem per anul·lar l’últim paràgraf de l’article 14 del reial decret 855/2008, en el qual l’Estat es comprometia a indemnitzar Escal UDG, fins i tot en cas de “dol o negligència”. El Suprem, però, va desestimar el recurs perquè considera que no hi ha motius perquè la instal·lació passi a mans de l’Estat, en cas de rescissió, de manera gratuïta, fent-se seu un dels arguments de la defensa d’Escal, que considerava injust que l’Estat rebés unes “instal·lacions caríssimes que mai s’haurien construït sense l’existència de la clàusula a debat”. (...) Ara l’Estat ha de decidir si planta cara o si busca un acord polític amb Florentino Pérez perr una xifra inferior als 1.600 milions.

Què és i per a què havia de servir el Castor?

(...) El magatzem havia de ser el més gran d’Espanya amb una capacitat de 1.300 milions de metres cúbics de gas que permetrien proveir el sistema gasístic estatal durant al menys 15 dies. El gas s’injectaria al magatzem i es guardaria fins que fos necessari. El Castor es va dissenyar en plena bombolla immobiliària i amb unes previsions de demanda de gas que creixen sense parar. Abans d’iniciar la construcció, aquestess previsions ja no eren les mateixes, però el projecte no es va aturar.

Albert Solé, El Castor, un negoci ruïnós, Ara 26-06-2014.

El Suprem considera que no hi ha motius perquè la instal·lació passi a mans de l’Estat si Escal renuncia a la concessió. Això és inconcebible pels ciutadans. Una empresa aconsegueix una concessió, fa unes instal·lacions inútils o no rendibles, renuncia a l concessió, i l’Estat ha de pagar totes les despeses i a més es queda amb un mort! Gran contradicció amb les instal·lacions d’energies renovables: les empreses fan d’acord amb una normativa unes instal·lacions beneficioses, però que finalment no resultaran rendibles per l’anul·lació del marc legal retributiu que havia establert l’Estat. Les empreses han de plegar per no poder fer front al retorn dels préstecs obtinguts amb l’aval de les instal·lacions!

El magatzem que Gas Natural vol construir a Sallent, tè una clàusula similar de recessió que el Castor?

La crisi sísmica desencadenada la tardor passada davant la costa del delta de l’Ebre i Castelló, amb més de 500 sismes, ha acabat enterrant el controvertit magatzem submarí de gas. Escal UGS, l’empresa propietària, no explotarà comercialment el  reservori. La companyia va comunicar ahir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la seva decisió de renunciar a la llicència d’explotació, concedida pel Ministeri d’Indústria. L’empresa, una filial d’ACS, no va voler valorar la seva decisió ni l’incert escenari que s’obre a partir d’ara, amb al indemnització pactada pel Govern de José Luis Zapatero en cas que la companyia renunciés al projecte, com a qüestió més calenta.

Amb el projecte Castor tocat de mort, el principal interrogant ara és qui acabarà pagant la inversió de 1.700 milions d’euros (...). El ministre d’Indústria (...) va demanar d’esperar a la decisió del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i a la resta dels inversors, que han d’acceptar la renúncia d’Escal UGS, després de finançar el projecte amb més de 500 milions d’euros. Fins que la renúncia no sigui autoritzada, el Govern espanyols no mourà peça.

(...) el decret de concessió (...) firmat el 2008, quan l’executiu estav en mans del PSOE, que va aprovar una clàusula segons la qual l’empresa tenia dret a ser indemnitzada amb el valor total de la inversió en cas de renunciar a la llicència d’explotació del magatzem de gas.

(...) El ministre d’Indústria no sembla disposat a acabar pagant la totalitat d’una inversió que, en vista de tots els informes publicats fins ara, planteja molts dubtes sobre si l’obra es va dur a terme sense cometre cap negligència. Precisament, el Govern espanyol continua esperant l’informe encarregat a experts internacionals (...). En cas que aquest últim informe avali la tesi que la injecció de gas no és segura perquè provoca moviments sísmics, el Govern espanyol tindrà prou arguments per recórrer contra la indemnització per una presumpta actuació negligent d’Escal UGS.

(...) El Suprem va dir que en cas “d’actuació negligent o dolosa, l’empresa podria ser indemnitzada o no”.

Per poder finançar el magatzem de gas, Escal UGS va triar una fórmula bastant nova en el sector energètic: l’emissió de bons, en comptes d’un crèdit normal. Els inversors van pagar per l’adquisició d’uns bons que sobre el paper garantien la recuperació del capital pagat més uns interessos. Els bonistes que van pagar confiant que el Castor era un projecte segur ara volen recuperar els diners, si finalment s’acaba confirmant que el magatzem de gas es clausura i es desmantella. El BEI també exigirà poder recuperar els diners que va pagar.

Esteve Giralt, L’empresa del Castor renuncia a explotar el magatzem de gas, La Vanguardia 26-06-2014.

L’entramat financer del projecte Castor és inimaginable. Una empresa convenç que el projecte és necessari per al sistema gasístic, quan en realitat l’objectiu és obtenir uns beneficis per la compra-venda de gas segons les variacions de preus en el mercat. La mateixa empresa aconsegueix una clàusula que li permet recuperar tota la inversió feta si abandona el projecte, deixant a mans de l’Estat unes instal·lacions inacabades, innecessàries i que cal mantenir o desmantellar. La inversió recuperada no cal que la reparteixi amb els que van comprar uns bons que l’empresa va emetre enlloc d’aconseguir un préstec que si hauria de retornar en qualsevol cas. Per acabar d’arrodonir el negoci només cal saber si l’empresa constructora propietat del promotor del projecte també va intervenir en la construcció de les instal·lacions que abandonarà.

Està per justificar que cal un magatzem com el Castor tenint en compte que Espanya disposa de sis plantes de regasificació de gas natural liquat repartides per la costa amb una capacitat d’emmagatzematge d’uns 900 milions de metres cúbics de gas (1,46 milions de m³ de GNL). Actualment els dipòsits estan poc plens per reduir capital immobilitzat. Per tot això costa creure que a Espanya calen magatzems subterranis addicionals de gas natural.

Davant d’això ens hem de pregunta com és possible que passin coses com aquestes i a qui han beneficiat, i com és que no s’han compensat els impactes que ha ocasionat la injecció de gas.