Els
sondejos petroliers a les Canàries
[En
el 2002] el Govern d’Espanya atorga un permís d’investigació integrat per nou
blocs (...) al consorci format per Repsol (...), l’australiana Woodside (...) i
l’alemanya RWEDEAl (...).
En
l’actualitat, gairebé dotze anys després, quan l’inici de l’execució d’aquests
sondejos sembla pròxim i l’agitació social va in crescendo, sembla oportú
recordar les principals característiques del projecte.
L’exploració
del subsòl de l’oceà Atlàntic davant les costes de les Canàries, en una zona
pràcticament contigua a les aigües territorials del Regne del Marroc, pot
catalogar-se (...) com una activitat convencional en aigües profundes. (...)
(...
) l’empresa Repsol (com a operadora del consorci anteriorment esmentat) preveu
realitzar dos sondejos exploratoris, Sandía i Chirimoya, (... ubicats a una
distància aproximada de 50-55 quilòmetres de les costes de Lanzarote i
Fuerteventura.
(...)
De moment, no està previst perforar sondejos més profunds.
(...) per més endavant es deixa la possibilitat de perforar altres
sondejos exploratoris denominats Cebolla i Naranja.
(...)
Les estimacions prèvies indiquen que en l’estructura de Sandía existeix una
probabilitat d’èxit geològic del 12-20% i que, en el seu cas, podrien
recuperar-se de 330 a 838 milions de barrils de petroli, davant els 165-456 de
Chirimoya que té una probabilitat d’èxit del 4,7%.
En
conjunt, Repsol estima que a tota la zona objecte d’exploració hi podria haver
prou petroli per cobrir el 10% de la demanda anual d’hidrocarburs d’Espanya
entre deu i vint anys.
Els
dos sondejos hauran de travessar una làmina d’aigua d’entre 885 a 1.093 metres
d’espessor, abans de començar a perforar les roques sota el fons marí fins a
una profunditat total que oscil·la, aproximadament, entre el 2.000 i els 3.100
metres. Unes xifres que no impressionen Repsol, que com a operadora té una
àmplia experiència en la perforació de sondejos en aigües profundes (...).
Per
a l’execució dels sondejos no es preveu la construcció d’instal·lacions
permanents, sinó que aquests es realitzaran mitjançant (...) un nou vaixell de
posicionament dinàmic de setena generació que reuneix els últims avenços
tècnics del sector, entre els quals prenen especial rellevància els
desenvolupats per evitar accidents com el del pou Macondo al golf de Mèxic.
La
fase d’exploració comentada suposarà per a Repsol una inversió propera als 350
milions de dòlars i, en cas d’èxit, la mateixa companyia estima que
s’invertirien uns 7.000 milions de dòlars durant els cinc anys de la fase de
desenvolupament, als quals caldria sumar uns altres 5.200 milions de dòlars en
concepte de costos operatius durant els 20 anys de la fase de producció.
Repsol
calcula que dels totals citats, 55 milions de dòlars en la fase exploratòria,
1.300 milions en la de desenvolupament i 3.600 milions en la de producció,
podrien repercutir directament en l’economia canària. Segons la petroliera, la
fase de desenvolupament, prevista entre els anys 2015 i el 2019 en cas de
descobrir hidrocarburs, crearia entre 3.000 i 5.000 oportunitats de treball,
que haurien de ser materialitzades principalment pel teixit empresarial canari.
Mariano Marzo, Repsol se submergeix a les
Canàries, La Vanguardia 15-06-2014.
Sí del Suprem a les prospeccions de petroli a Canàries
El Suprem permetrà que es reprenguin les
prospeccions petrolíferes davant les costes de l’arxipèlag [canari], perquè ha
decidit rebutjar tots els recursos presentats contra el decret del Govern
espanyol que va autoritzar la iniciativa.
(...) Hi haurà un vot particular [en el
Suprem] en el qual s’exposarà l’opinió minoritària discrepant, que era
partidària de no permetre la represa de les prospeccions. (...) tindrà interès
en conèixer els arguments del vot particular en contra de la decisió, i si
conté algun missatge d’advertència sobre les operacions que es puguin dur a
terme.
José María Brunet, Silvia Fernández, El Suprem permet
que prossegueixin les prospeccions petrolíferes a les Canàries, La Vanguardia
25-06-2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada