El petroli del Sudan del Sud

Dins dels barracons ministerials de Juba els membres del govern se sostenien en una sola premissa: els beneficis del petroli. I en un bon amic: els Estats Units, que desitjaven la independència més que els mateixos sud-sudanesos. Però l’or negre no ha funcionat. No només perquè la seva producció ha caigut més d’una tercera part o per la inestabilitat en les zones petrolieres, sinó perquè el govern de barracons, sortit de dues dècades d’insurgència, mai va tenir cap idea de com construir un país que mereixien, però que no han sabut dibuixar. (...)

I és que les vaques, l’honor, la dignitat i els àpats són més importants que el petroli. El projecte d’un oleoducte, que enlloc d’endur-se el petroli cap al Sudan enemic, el pugui portar pel seu territori fins a Kènia, queda com una solució esperada, per ells i les multinacionals.

Gemma Parellada, El Sudan del Sud, tres anys d’(in)dependència, Ara 9-07-2014.