El Rei, la princesa alemanya, Abu Dhavi, energies renovables, Urdangarin i abdicació**

A finals demes de gener del 2013, el Rei [Joan Carles] tenia previst viatjar a Abu Dhabi per assistir a una cimera d'energies renovables, però el desplaçament es va suspendre a ultima hora després que des de la Zarzuela i des de la Moncloa es comprovés que la princesa alemanya [Corina zu Sayn Wittgenstei] pensava utilitzar la presència oficial de Joan Carles es aquell fòrum com a garant dels seus negocis particulars com a intermediària. El Govern va considerar inacceptable que una particular es presentés com a representat, o una cosa semblant, del rei d'Espanya, i va cancel·lar el desplaçament de Joan Carles.

Aquest fet va tenir un efecte tsunami, ja que la comissionista alemanya no va poder dur a terme algun dels negocis previstos i per reivindicar la seva posició estratègica davant els qui començaven a posar en dubte  la naturalesa de la seva relació amb Joan Carles, va sortir a escena. Assessorada per un influent bufet d'advocats britànics, que  cobra mil euros l'hora, va decidir reivindicar la seva imatge i aclarir la seva posició, encara que no va fer més per estendre ombres. Presumptament ofesa perquè el seu nom s'hagués associat a Urdangarin, a qui, per mediació de Joan Carles, va oferir una feina a la Fundació Laureus i amb qui va establir alguna mena de relació comercial de patrocini esportiu, va oferir dues entrevistes a Espanya, una al diari 'El Mundo? i una altra a la revista 'Hola!', en què es presentava com una activa dona de negocis, assessora ocasional del Govern d'Espanya i s'autoqualificava d'"amiga entranyable" de Joan Carles. (...) Fos com fos, la irrupció de la princesa alemanya va ser negativa per a la percepció de l imatge del rei Joan Carles de cara a l'opinió pública, a més d'aprofundir les tensions dins de l família reial i dificultar el paper institucional del rei.

(...) Amb fortes tensions familiars, sobretot per l'enroc de la infanta Cristina i la pressió de Corina zu Sayn Wittgenstein, se sentia marginat pel Govern i menystingut per l'elit econòmica, cansat, de mal humor i pitjor tracte.

Mariángel Alcázar, Zarzuela de llums i ombres, La Vanguardia 31-05-2015.

[Corina zu Sayn Wittgenstein] era una de les persones, juntament amb alguns empresaris espanyols i estrangers, que pressionava el Rei perquè exercís el paper de persona influent que discorre fora dels àmbits institucionals. Per Corina, Joan Carles era un passaport i la seva abdicació acabava per sempre amb una protecció de la qual ella feia gala (...).

"It's a terrible mistake", La Vanguardia 31-05-2015.