El petroli no convencional no convenç*

Al seu últim informe sobre el panorama energètic global –el World Energy Outlook 2013 (WEO 2013)–, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) constata que les estimacions de recursos finalment recuperables de petroli creixen de manera continuada, a mesura que els avenços tecnològics permeten l’explotació de camps en aigües ultraprofundes, milloren el percentatge de recuperació dels jaciments i aporten nous tipus de recursos no convencionals la viabilitat comercial dels quals semblava fins fa poc una quimera. Els càlculs de l’AIE situen les reserves provades globals de petroli en 1,7 bilions de barrils i el volum de recursos recuperables pendents d’extracció en més de 5,9 bilions de barrils. Aquests últims es desglossen, aproximadament, de la següent manera: 2,6 bilions de petrolis convencionals (xifra que inclou els líquids del gas natural), 1,9 bilions resultants de sumar els petrolis extrapesats (principalment localitzats a la Faixa de l’Orinoco,a Veneçuela) i les arenes petrolíferes (ubicades a la regió d’Alberta, al Canadà), 1,1 bilions de combustibles sintètics derivats de lutites amb kerogen (oil shales o kerogen shales) i 345.000 milions de petroli lleuger de roques poc permeables (light tight oil o LTO).

Amb aquestes dades en ment, com que resulta que per cobrir la totalitat de la demanda projectada a l’escenari de Noves Polítiques per al període 2012-2035 tan sols necessitarem uns 0,8 bilions de barrils, sembla que les preocupacions sobre una possible escassetat de petroli en els propers vint-i-cinc anys no tenen fonament. Especialment si considerem que el desenvolupament de nous recursos es veurà afavorit per un continu augment del preu del barril que el 2035 podria arribar als 128 dòlars (del 2012).

Però convé no precipitar-se en les conclusions: malgrat l’abundància de recursos al subsòl, convertir-los en reserves provades, és a dir, en barrils a punt per al seu subministrament immediat als mercats, no resultarà una tasca fàcil. A l’escenari que hem esmentat més amunt, sense comptar els biocombustibles ni els guanys en el procés de refinament, l’AIE preveu que el subministrament de petroli augmenti de 87,1 milions de barrils diaris (mbd) el 2012 a 92,8 mbd el 2020 i a 98,1 mbd el 2035. El problema és que al costat de l’augment de la demanda, cal considerar que la producció de cru convencional dels camps actualment en producció està caient globalment a un ritme anual mitjà proper al 6%, la qual cosa respecte als nivells del 2012 comporta una caiguda de 17 mbd el 2020 i de gairebé 41 mbd el 2035.

Segons elWEO2013, en l’horitzó 2020, per cobrir els 22,7 mbd resultants de la suma de l’augment de la demanda i de la caiguda de la producció comentada, el món podria apanyar-se-les sense dependre en excés del protagonisme de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). Per a la data citada, a part d’intentar mantenir els nivells de producció de cru convencional a nivells del 2012, limitant l’efecte total del declivi a una disminució d’1,5 mbd, el cartell tan sols hauria d’augmentar la seva producció de líquids del gas natural en 0,7 mbd i el subministrament de petrolis no convencionals en 1 mbd. Pel que fa als països aliens a l’OPEP, l’AIE preveu que,amés de compensar el declivi de la producció de cru convencional amb una pèrdua mínima de 0,1 mbd en relació amb els nivells del 2012, aquests haurien d’aportar 1,4 mbd de líquids del gas natural i 4,4 mbd de petrolis no convencionals. Aquest desdibuixament,a mitjà termini, del paper de l’OPEP per sadollar la set de petroli del món, es fonamentaria en el ràpid creixement de la producció de petrolis no convencionals, tals com l’LTO als Estats Units i les arenes petrolíferes (oil sands) al Canadà, així com en l’extracció del petroli davant les costes atlàntiques del Brasil i en l’obtenció de líquids del gas natural en diverses parts del món.

En qualsevol cas, l’AIE adverteix que la situació descrita serà un fenomen passatger i que,a partir de mitjan la dècada dels anys vint, l’OPEP tornarà a ocupar una posició clau en el subministrament global de petroli. Des de l’esmentada data fins al 2035, la producció en les aigües ultraprofundes del Brasil i de l’LTO als Estats Units perden força, els països de l’Orient Mitjà s’afirmaran com l’única font de petroli relativament barat del món (...).

Mariano Marzo, El petroli no convencional no ens alliberarà de l’OPEP, La Vanguardia 1-12—2013.