Castor (V)**

El fiasco del magatzem de gas Castor no només haurà sigut tècnic. Ahir es va conèixer la magnitud econòmica del despropòsit, que costarà 1.350,7 milions d’euros a les butxaques dels contribuents, que ho aniran pagant a través de la factura del gas durant 30 anys. Desmuntar la infraestructura, que de moment queda hibernada i en mans d’Enagás Transporte, costaria uns 300 milions addicionals, que també serien assumits pel mateix sistema. L’empresa Escal UGS, responsable del projecte, participada en un 66% per l’ACS propietat de Florentino Pérez, no hi perdrà res. Estava blindada per l’acord a què va arribar, segellat al BOE, amb el govern del PSOE el 2008, amb Rodríguez Zapatero de president i Miguel Sebastián de ministre d’Indústria. Un acord que el mateix Estat, sota el govern del PP, i abans dels terratrèmols, va intentar derogar el 2012 a través d’un recurs contenciós administratiu que el Tribunal Suprem va desestimar. Com a resultat d’aquell avantatjós tracte, que estalviava als inversors córrer cap risc, arribem al paradoxal final que som els ciutadans els que haurem de pagar (...).

S’arriba a aquest desenllaç després d’un cúmul d’errors garrafals. Encara està per veure si els estudis previs van ser els adequats. Costa pensar que ningú fes saltar l’alerta. De fet, hi va haver denúncies i advertències de grups ecologistes el 2008, abans de començar les obres. En aquell moment (...), l’Estat no va complir els terminis que marca la llei d’accés a la informació ciutadana en matèria ambiental. La instal·lació, rebutjada per l’administració catalana, es va acabar fent en territori valencià, on tot van ser facilitats.

 El fracàs se salda, doncs, sense que cap responsable tècnic, empresarial o polític en pagui les conseqüències. Ho pagarem tots de les nostres butxaques.

L'Editorial, El Castor, un fracàs sense culpables, Ara, 4-10-2014

L’executiu del PP va aprovar un decret llei mitjançant el qual suspèn la concessió a Escal UGS i reconeix el dret de l’empresa a rebre una compensació pel valor de la inversió inicial.

(...) el govern espanyol demanarà un crèdit a tres bancs. Com el tornarà? A través d’Enagás, el gestor únic de la infraestructura de gas a Espanya, que té com a accionista majoritari l’Estat (...). Diversos exministres del PP, com Ana Palacio i Isabel Tocino, són al consell d’administració. Enagás apujarà el peatge de distribució que li paguen totes les empreses comercialitzadores de gas, com Gas Natural Fenosa, que, de retruc, apujaran la factura al consumidor durant 30 anys, que és el temps que té l’Estat per tornar el crèdit de 1.350 milions. (...) el 25 d’abril del 2016.

Enagás, que és una empresa privada que cotitza a la borsa, va precisar ahir que només farà d’intermediari d’aquesta operació financera a llarg termini (...). La compensació servirà a Escal UGS per tornar els bons del Banc Europeu d’Inversions (BEI) amb què es va finançar el projecte Castor, i l’empresa de Florentino Pérez no assumirà, així, cap cost pel fiasco.

(...)el reial decret 855/2008, amb el qual el govern del PSOE concedia a Escal UGS l’explotació del magatzem de gas Castor. En l’últim paràgraf de l’article 14 hi ha la clau: en cas de rescissió de la concessió, per part de l’Estat o de l’empresa, Escal “té dret al cobrament del seu valor net comptable excepte en cas que s’acredités dol o negligència; en aquest cas el dret serà al cobrament del valor residual”.

(...) Mariano Rajoy ha trigat un any a prendre la decisió final, perquè ha valorat fins a quin punt podia plantar cara als jutjats a Florentino Pérez per demostrar la possible negligència de l’empresa amb les injeccions de gas, però ha desistit.

L’activitat del Castor es va suspendre per ordre de l’Estat el 26 de setembre del 2013 (...).Els dos informes que va encarregar el ministre d’Indústria, José Manuel Soria, ja van confirmar que els terratrèmols els van provocar les injeccions de gas. I ara, a l’espera d’un tercer informe elaborat per experts dels Estats Units, el decret de l’executiu del PP estableix la “hibernació” de les instal·lacions del Castor (...).

(...) mitjançant un acord del consell de ministres es podrà posar fi al procés d’hibernació si ho aconsellen els estudis tècnics (...).

Enagás Transporte portarà el manteniment del Castor mentre continuï inoperatiu. El cost de la gestió també serà assumit pel sistema gasista. L’estat espanyol és un dels pocs països de la Unió Europea que repercuteix els costos energètics afegits en la factura del gas en lloc d’afegir-los al pressupost estatal. Tot i que la Comissió Europea va recomanar a l’executiu del PP que inclogués l’import de la indemnització a Escal UGS en el dèficit de l’Estat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’hi va negar.

M. Toro/ A. Solé/ M.Martín, Els consumidors pagaran els 1.350 milions del Castor, Ara 4-10-2014.

En les economies de mercat que funcionen, les empreses prenen inversions arriscades. Quan surten bé, es queden amb els beneficis. I quan surten malament, s’empassen les pèrdues. Si les pèrdues són molt grans, fan fallida i tanquen les portes. Així és com el capitalisme elimina les males idees del sistema i es queda amb les bones. De fet, aquest és un dels mecanismes que asseguren que el sistema capitalista és superior a tots els altres sistemes econòmics que han existit fins ara.

En alguns països, moltes empreses viuen del favor de l’estat, de la regulació del BOE, de la influència política, de la protecció dels amics del sector públic. Ho dic perquè ahir, a Espanya, (...) l’Estat pagarà uns 1.350 milions a una empresa privada que va intentar construir un magatzem de gas que va acabar sortint (...). En comptes de perdre els diners invertits i enfrontar-se a la fallida, que és el que dictarien les regles del mercat lliure, l’Estat compensarà les pèrdues a aquesta empresa. (...).

Aquesta és una demostració més que l’espanyola no és una economia de mercat sinó més aviat és el que César Molinas va batejar com a “capitalisme castís”: un capitalisme en què algunes empreses utilitzen el poder de l’Estat per robar els diners del contribuent en benefici propi. Un capitalisme en què, en lloc de fer fallida i deixar lloc a qui pugui fer les coses millor, algunes empreses aconsegueixen sobreviure i enriquir-se gràcies al favor polític.

Molinas assegura que moltes d’aquestes relacions es forgen a la llotja del Santiago Bernabéu (...). Resulta que l’empresa rescatada ahir per l’Estat i que rebrà 1.350 milions d’euros és una empresa que es diu Escal UGS i està participada en un 66,7% per ACS. ¿I qui és el propietari d’ACS? Doncs (...) el senyor Florentino Pérez (...).

Xavier Sala i Martín, Castor: parasitar les rendes dels ciutadans, Ara 4-10-2014.

No entenen els veïns que la mateixa empresa que va originar amb la seva actuació els sismes recuperi una inversió que ha estat denunciada davant la Fiscalia com a negligent. “Hem hagut de passar set anys lluitant i gastar 1.400 milions perquè se’ns faci cas, és una vergonya”, va dir Evelio Monfort, portaveu de la Plataforma en defensa de les Terres del Sénia en conèixer la notícia.

Els dos informes tècnics encarregats pel Ministeri d’Indústria a l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) i l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) espanyol, amagats pel Govern central durant diversos mesos, han demostrat que la injecció de gas va tenir una “relació directa” amb els terratrèmols, ja que va despertar una falla que ni tan sols no havia estat cartografiada pels tècnics de l’empresa encarregada d’executar el magatzem de gas, filial d’ACS. La falla, batejada com Castor, era al costat d’una altra falla, la d’Amposta, a la qual es va atribuir inicialment l’origen de l’allau de sismes.

La claredat i contundència dels informes tècnics va fer pensar que el Govern central intentaria estalviar-se com a mínim una part de la indemnització, aprovada en una controvertida clàusula pel Ministeri d’Indústria el 2008, quan l’Executiu estava en mans del PSOE. Tot i que el Tribunal Suprem va desestimar l’octubre del 2013 el recurs del Govern espanyol per liquidar la clàusula, l’Alt Tribunal va concloure que es podia “anul·lar” en funció de les “causes que hagin portat a la caducitat o extinció de la concessió”.

El mateix Tribunal Suprem va assenyalar fa un any el “frau o negligència” de l’empresa concessionària com a causes que eximissin el pagament de la indemnització. Els informes tècnics que advertien que la  injecció de gas havia fracturat una falla sense cartografiar pels experts d’Escal UGS semblaven aplanar el camí per obrir com a mínim una batalla judicial entre el Ministeri d’Indústria i l’empresa al voltant de la quantia de la indemnització, cosa que finalment no ha passat (...).

Judicialment el cas Castor no està tancat. La Plataforma en defensa de les Terres del Sénia, amb el suport d’entitats i veïns de les Terres de l’Ebre i Castelló, va presentar fa un any davant la Fiscalia de Castelló una denúncia per presumpta negligència contra l’empresa i per irregularitats en el procés administratiu. La denúncia, tot i que va ser admesa a tràmit, amb prou feines ha avançat en tot aquest temps (...).

Coincidint amb el primer aniversari de la crisi, els opositors al projecte van presentar davant el Síndic de Greuges més de 500 queixes que exigeixen que es depurin responsabilitats. La mirada es dirigeix també cap a les administracions que, a partir del 2007, van anar donant el vistiplau a les diferents fases del projecte Castor sense avaluar ni tan sols el risc sísmic a la zona. L’Observatori de l’Ebre va alertar en un informe del 2009 que s’havia d’analitzar sobre el terreny si la injecció de gas podia induir activitat sísmica al subsòl marí.

Esteve Giralt, Els terratrèmols enterren el Castor, La Vanguardia 4-10-2014.

Alguns punts apuntats en l'article "Un bàlsam pel subministrament d'energia a Espanya", a la revista Fulls dels Enginyers  num 272 d'abril/maig del 2011:
 magatzem més gran d'Espanya; una de les obres d'enginyeria més importants que s'han fet a Espanya en les últimes dècades; una necessitat imperiosa en un país com Espanya, que importa gairebé la totalitat del gas que consumeix; la seguretat d'aquest tipus  de dipòsits està provada a tot el món; han estat necessaris més de quaranta permisos de les administracions local, autonòmica i estatal. Tot i això, l'organització ciutadana denuncia que el projectes del gasoducte s'ha fraccionat per tal que els estudis ambientals de tot el conjunt resultessin favorables. Per això ha portat les seves quixes al Tribunal Suprem, que encara no s'ha pronunciat.