Petroli: economia, recursos energètics i llicència per protegir terroristes**

La decisió de no retallar el sostre de producció dels seus dotze membres (...) reforça el lideratge de l’Aràbia Saudita i dels seus aliats del golf Pèrsic, tots amb costos d’extracció baixíssims (menys de deu dòlars) i amb menys pressió demogràfica que l’Iran, Algèria i Veneçuela, partidaris de la línia dura i amb pressupostos públics elaborats amb la hipòtesi d’uns preus d’entre 80 i 100 dòlars per barril. Per als països consumidors, el descens dels preus del petroli suposa un increment del poder adquisitiu de les llars, bona notícia, però també una recaptació inferior de la fiscalitat sobre els hidrocarburs i més pressions a la baixa sobre els preus, una molt mala notícia per a una zona euro que voreja la deflació.

Encara que el càrtel petrolier, amb un 40% de la producció i dos terços de les exportacions, ja no és el que va ser després de l’embargament del 1973 i el 1974, el seu poder d’influència geoestratègic continua sent formidable. En efecte, de l’Aràbia Saudita, Qatar i Kuwait flueixen des de fa anys milions de dòlars per fomentar el terrorisme fonamentalista islàmic. El desastre a Síria, els psicòpates de l’Exèrcit Islàmic, el caos a Líbia i la constitució de guerrilles fanàtiques en l’immens Sahel són obra seva. Però són aliats dels nostres governs i amics personals de l’anterior monarca espanyol.

La decisió de l’OPEP ens torna al 1986 (...) va obrir l’aixeta i va inundar els mercats. Els preus es van enfonsar, l’Aràbia Saudita va recuperar quota de mercat i les economies avançades van registrar un miniboom fins al 1990 (dos anys més tarda Europa). Ara el que busca l’Aràbia Saudita és un preu prou baix perquè deixi de ser rendible el costós petroli no convencional per fracturació hidràulica dels Estats Units, la producció dels quals s’ha disparat en els últims anys fins al nivell de fa tres dècades.

(...) el 2008 els especuladors, en una operació orquestrada amb mestria per Goldman Sachs, van portar els preus des dels cent als 150 dòlars per barril.(...)

Després de la conferència ministerial, alguns participants, els més satisfets, van confirmar l’evidència: el càrtel petrolier renuncia a dirigir el mercat. (...) “És el mercat qui ha de fixar els preus. No crec que hàgim de cedir al pànic. És cert hi ha un excés d’oferta però l’esmentat excés no [és] un problema de l’OPEP. Serà el mercat el que trobarà el seu equilibri”.

Segons la seva opinió, han de ser els països exportadors que no formen part de l’OPEP –ni Rússia ni Mèxic no estan per la feina de reduir la producció– i els productors dels Estats Units del costós petroli no convencional els que assumeixin la seva responsabilitat per haver incrementat l’oferta. (...) El seu col·lega kuwaitià, (...) va donar la pista definitiva. El seu país, va dir, pot “viure” amb el preu del petroli que fixi el mercat “tant si són seixanta dòlars, com vuitanta, o cent”. Efectivament, fonts de la indústria consideren que entre 60 i 70 dòlars per barril és un preu baix per cobrir els costos d’extracció del petroli no convencional.

Manuel Estapé Tous, L'OPEP no redueix la producció i precipita la caiguda del petroli, La Vanguardia 28-11-2014.

Consideracions:

·        El descens de la demanda es deu a la crisi econòmica, a l'estalvi i ús eficient de l'energia i a la major contribució de les fonts renovables.

·        L'OPEP (i en particular, Aràbia Saudita) pot fer fluctuar el barril de 150 dòlars a 50 en poc temps, guanyant immenses fortunes o només fortunes.

·        Els EUA en surten perjudicats, però no tant com els seus enemics actuals: Rússia, Iran, Veneçuela. Malgrat proclamar-se -i actuar selectivament- com gendarme del món, continua l'amistat amb petro-Estats que promouen el terrorisme mundial.

·        Això ja es va publicar en el llibre Energy Sources- The Wealth ofthe World (Ayres and Scarlott, McGraw-Hill, 1952).