13.5.15

Tot el que fa referència a Txernòbil, continua sense voler-se aclarir **



Avui, 26 d’abril, fa exactament trenta anys que es va produir l’accident nuclear de Txernòbil (Ucraïna). Voldria pensar que l’efemèride bastaria per provocar una allau de noves investigacions al voltant d’un fet tan divulgat com increïblement desconegut, tot ell nimbat d’escandalosos misteris. Sospite, però, que no serà així. Tot el que fa referència a Txernòbil continua envoltat d’un halo d’ineficàcia estadística, de desentesa governamental, de paradoxes científiques. Em feia eco de tot això l’octubre passat, en publicar, en aquest mateix diari, un reportatge pouat directament de les meues impressions a la zona ('Els últims de Txernòbil, ARA, 17-10-2015'). La vaguetat exasperant de les dades sobre les conseqüències de l’esclat del reactor número 4 de la central de Txernòbil (a les 01 hores, 23 minuts i 48 segons d’aquell altre 26 d’abril). (...) ¿com es pot avaluar “amb correcció” dades tan diferents com les que asseguraven que algunes de les partícules radioactives presents a la regió afectada tindrien una vida mitjana de 5.760 anys (carboni-14) o de 24.000 anys (plutoni-239) amb l’evidència de la vida plàcida i saludable d’Ivan i Maria, habitants tolerats de la zona d’exclusió des de l’any 1988?
És un fet que forma part, des de l’any passat, del club dels visitants de la zona afectada per l’accident nuclear (encara avui dia sota control militar). Avui dia, i cada vegada més, l’accés a l’antiga zona prohibida és més fàcil i sovintejat que mai. Aviat serà un destí turístic més. El més escandalós d’això és que les mateixes autoritats que ho permeten o ho fomenten són les que són incapaces de proporcionar dades fefaents sobres els efectes del vessament nuclear...
L’explosió del reactor ucraïnès va canviar el món (...).Ara, coincidint amb el trentè aniversari de la catàstrofe, l’editorial Raig Verd ha publicat per primera vegada en català La pregària de Txernòbil, de Svetlana Aleksiévitx. L’autora va rebre el premi Nobel l’any passat, per mèrits de diferent calibre.
(...) La pregària de Txernòbilés, com altres llibres de l’autora, un cor de testimonis en aquest cas centrat en els qui van patir els efectes del vessament nuclear en el costat bielorús. La lectura de les seues pàgines és un seguit d’esgarrifoses històries que fan encara més inexplicable la situació actual en el territori afectat. Com diu Aleksiévitx, “tot sembla completament normal, el mal s’amaga rere una nova màscara, hom no pot veure’l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo”.
Quanta gent va morir com a conseqüència directa o indirecta de l’accident nuclear? Quines conseqüències mèdiques se’n van derivar? Quin perill corren els actuals treballadors en el nou sarcòfag de la central? ¿S’ha estudiat la flora i la fauna de la zona? Encara que sembla increïble, no hi ha resposta a questes qüestions. Trenta anys després, Txernòbil segueix sent un misteri. Però no patiu: aviat serà, simplement –si no ho és ja–, una excitant atracció de fira...
Joan Garí, Pregària per Txernòbil, 30 anys després, Ara 26-04-2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada