Noruega va enterrar divendres definitivament l’era del
carbó. El seu fons de pensions, una fortuna de 800.000 milions d’euros alimentada
per la rica indústria del petroli d’aquest país, es vendrà totes les
participacions relacionades amb empreses que utilitzen carbó. Es tracta del
gest més important que s’ha fet fins ara en el marc d’un moviment global que
clama per abandonar algunes energies fòssils.
El Parlament noruec va votar fa dos dies a favor de
posar fi a les inversions en companyies que depenen almenys en un 30% del
carbó. I no es tracta d’una formalitat: la mesura entrarà en vigor l’any que
ve. La decisió –que pot semblar paradoxal, ja que Noruega és un gegant mundial
del petroli i el gas– donarà aire a les desinversions en energies fòssils, un
moviment que va néixer fa tres anys com una idea acadèmica i que ha anat
guanyant adeptes.
L’Església d’Anglaterra va anunciar el mes passat que
el seu fons d’inversió, d’uns 12.500 milions d’euros, deixaria d’invertir en
companyies involucrades en el carbó i les sorres bituminoses; i l’asseguradora
AXA va anunciar fa poc que retallaria en 500 milions d’euros les seves inversions
relacionades amb el carbó. També la família Rockefeller, la fortuna de la qual
prové de la companyia Standard Oil, va decidir l’any passat deixar d’invertir
en combustibles fòssils, començant pel carbó.
No hi ha cap dubte que la decisió de diferents fons de
vendre les participacions relacionades amb els combustibles fòssils no té cap
impacte en l’immens mercat de capitalització de les empreses. Per aquesta raó
molts actors han minimitzat el moviment de desinversió, especialment les
companyies petrolieres, que el consideren simbòlic i poca cosa més.
Però decisions com la de divendres a Noruega són
importants, ja que fan aflorar discussions que fins ara semblaven un tabú,
explica Bob Massie, un veterà activista climàtic fundador de la Xarxa d’Inversors
en Risc Climàtic. “S’estan posant les bases per a la transformació social i
política en una qüestió clau que, fins ara, tothom evitava”, assegura.
La desinversió en la ja prou malmesa indústria del
carbó és més un moviment selectiu que no pas una acció global contra els
combustibles fòssils. Però (...) el carbó és l’energia que més contamina i decisions
com la de Noruega “envien un senyal polític clar que accelerarà el declivi
inevitable d’aquesta indústria i forçarà els governs a portar a terme una acció
més àmplia".
El 30% de dependència del carbó fixat per Noruega per
desinvertir fa referència tant a les empreses que basen el seu model de negoci
en aquest mineral –és el cas de les indústries mineres– com a les que obtenen
algun percentatge de beneficis provinent del carbó, com les companyies
energètiques que el cremen.
John Schwartz, The New York
Times, Noruega enterra l'era del carbó, Ara 7-06-2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada