Baixada dels beneficis de les petrolieres pel preu actual del petroli*

El preu del petroli ha caigut pràcticament a la meitat des dels màxims de l’estiu del 2014. L’última setmana el barril de Brent (el de referència a Europa) va estar cotitzant al voltant dels 45 dòlars. Això té un impacte directe sobre l’economia. I també afecta les finances públiques. Per exemple, a causa de la seva gran dependència energètica, Espanya pot arribar a estalviar-se uns 20.000 milions d’euros de la factura a final d’any. Però l’impacte també és directe en les finances de les companyies petrolieres –algunes de molt importants ja han entrat en pèrdues– i en els treballadors d’aquestes companyies, que es calcula que ja han suprimit uns 100.000 llocs de treball.

El baix preu del cru afecta totes les companyies del sector, si bé de diferents maneres. Com més especialitzades estan en l’upstream (l’exploració i explotació de jaciments) més les afecta la rebaixa del preu del cru. Entre altres coses perquè les petrolieres han de mantenir per normativa una quantitat important de reserves, el preu de les quals han vist com, en un any i mig, queia a la meitat. Per tant, guanyen menys diners, cosa que es tradueix en ajustaments de tot tipus: des de renunciar a explotar jaciments, per exemple els de l’Àrtic, a retallades de plantilla. I l’efecte col·lateral és la pèrdua de valor de les pròpies companyies. La seva cotització en borsa segueix el mateix signe que el preu del petroli. Les grans petrolieres valen 60.000 milions d’euros menys que fa un any.

Algunes de les grans ja han entrat en pèrdues. Per exemple Statoil [Noruega], que del gener al setembre del 2014 va guanyar 3.310 milions d’euros, i en el mateix període d’aquest any s’ha anotat unes pèrdues de 3.020 milions. BP ha passat d’uns guanys de gairebé 7.600 milions a unes pèrdues que voregen els 2.800 milions. També estan en pèrdues ConocoPhillips i l’italiana ENI, que fa només un any encara guanyaven diners. D’altres, com Chevron, Exxon, British Gas i Repsol, han vist caure els seus beneficis a la meitat, però encara no han entrat en pèrdues.

(...), l’OPEP, cada cop té menys pes en el subministrament global de petroli. Segons els càlculs de l’organització, el consum de petroli el 2015 se situa en 92,86 milions de barrils diaris i per a l’any que ve s’espera que pugi a 94,11 milions de barrils diaris. Però d’aquesta demanda els dotze socis de l’OPEP –liderats per l’Aràbia Saudita– només en serveixen 29,61 milions de barrils, una xifra que l’any que ve pot pujar a 30,82 milions. Això vol dir que els socis del càrtel només cobreixen un terç de la demanda mundial.

Però l’Agència Internacional de l’Energia creu que aquest càrtel de països productors recuperarà en part el pes que tenia, quan decidien la producció mundial i la incapacitat d’operar en un entorn de preus baixos. Això passarà, segons l’AIE, perquè els països productors de fora del càrtel, i especialment els Estats Units, reduiran a la llarga la seva producció per una falta d’inversions provocada precisament pel preu barat del barril. Extreure petroli és molt més barat als països del Golf i això pot deixar fora de joc els productors amb costos més alts. El director executiu de l’Agència Internacional de l’Energia, Fatih Birol, ja ha advertit que el preu baix del petroli té alguns riscos, entre els quals que si s’allargués en el mitjà termini portaria a una dependència “d’un petit nombre de països del Pròxim Orient”. (...)

I, a més, la indústria s’enfronta a una altra amenaça. Les agències de ràting comencen a tenir en compte el risc ambiental i climàtic en les seves qualificacions. Això afecta especialment les petrolieres i energètiques. I té una translació en els inversors: els fons de pensions de Noruega –el fons sobirà més important del món– ha reduït la seva exposició al sector petroler des del 8,3% de la cartera al 5,8%.

Xavier Grau, El petroli barat castiga els gegants del sector, Ara 16-11-2015.

Per acabar de comprendre l'abast del efectes del baix preu actual del petroli caldria parlar d'altres importants petrolieres i països com Lukoil i Rosneft de Rússia, PDVSA de Veneçuela o de National Iranian Oil company, sense oblidar Aramco d'Aràbia.