17.11.15

L'energia nuclear ja no és el que era**



És la primera vegada en dues dècades que al territori nord-americà es reactiva l'àtom [llegiu: les centrals nuclears]. [...] als Estats Units s'ha estès la vida útil fins als 60 anys a 77 reactors (dels 99 existents). "L'any 2015 ha marcat un impuls en les noves construccions de reactors a nivell global. Set van iniciar la seva construcció i du es van connectar a ala xarxa. En l'actualitat, hi ha més unitats nuclears en construcció (63) que en els últims 25 anys", explica el president de Fòrum Nuclear.
En alguns mitjans especialitzats es parla de "renaixement". A Rússia el nuclear mai no havia generat tanta electricitat com durant l'any passat. La russa Rosatom ha firmat contractes per als propers deu anys del valor de 90.000 milions d'euros [el cost inicial d'una central és d'uns 10.000 milions d'euros]. El Japó pretén que el 20% de l'energia del país el 2030 torni a procedir de la nuclear. L'urani (present al Kazakhtan, Austràlia i el Canadà) [a més del Níger...], ha augmentat les seves reserves en un 7% des del 2011.
Una anàlisi més atenta de les dades reflecteix un panorama més complex. El nuclear, per molt que es digui, ja no és el que era. La producció elèctrica dels 446 reactors que operen al món és l'11% del total, en nivell més baix de les últimes tres dècades. Fa 20 anys, era gairebé del 18%. Entre el 2011 i el 2015 es va posar la primera pedra a 26 centrals.
El presumpte renaixement nuclear es deu essencialment a l Xina (líder de les renovables, per cert), que té 26 centrals per construir i a l'empenta dels emergents (que tenen problemes de contaminació). Entre ells, Rússia, l'Índia i Corea del Sud.
Però en la resta de països seria més correcte parlar de declivi. "Als Estats Units són més les centrals que tanquen que els que obren". El tancament de els nuclear no es deu al fet que arribin al final de la seva vida operativa, sinó essencialment a la seva escassa rendibilitat en l'entorn actual. "Els números no surten". La baixa inflació, el preu del gas competitiu i els sistemes confusos de llicències han causat un còctel difícil de digerir per a l'àtom, que ara és menys competitiu i necessita subvencions públiques.
"Cada nova central necessita una inversió molt gran. Cal un suport governamental clar. Mentre que en els emergents la línia política és més uniforme, als països desenvolupats el consens canvia en funció de l'opinió pública", subratlla Mariano Marzo.
l reforça de les mesures de seguretat, a més del cost de manteniment i de la gestió de residus, ha disparat la factura. A més, costa de trobar mà d'obra qualificada. Com a resultat, tres de cada quatre plantes de nova generació III+ tenen retards en la seva posada en marxa. França. el Regne Unit i Finlàndia són els casos més vistosos. Al país escandinau el pressupost inicial s'ha multiplicat per tres.
Alemanya ja ha començat a tancar nou reactors, l'any 2022 en desmantellarà vuit més per apostar cap a les renovables. França, on l'àtom representa el 70% de l'energia [elèctrica], ha decidit que vol baixar el percentatge fins al 50% el 2025.
"El termini de prolongació de vida de els centrals és insuficient per amortitzar les inversions necessàries per al seu funcionament" diu Jaume Morrón.
Piergiorgio M. Sandri, A l'àtom li queda energia, La Vanguardia 26-06-2016.

La catàstrofe nuclear del quart reactor de Txernòbil, de la qual farà 30 anys, va confirmar les temences sobre l'energia nuclear que havien generat els accidents de Chalk River (Canadà, 1952, 1958), Maiak (URSS, 1957), Windscale (Regne Unit, 1957), Three Mile Island( EUA, 1979) o Saint Laurent des Eaux (França, 1980). L'any 1991, Ucraïna va imposar una moratòria a la construcció de plantes nuclears, tot i que va continuar fent funcionar les que ja existien. Però dos anys després la moratòria es va aixecar.
Bielorússia planeja posar en funcionament la seva primera central nuclear l'any 2018, i Rússia exporta amb èxit aquesta tecnologia a tot el món.
Avui Ucraïna té 15 reactors repartits en quatre complexos nuclears.  Mentre la pressió internacional aconseguia que es desmatellessin ttes unitatst que continuaven funcionant a Txernòbil (l'última el 2000), el país va construir tres reactors entre el 1996  i el 2004.
Els altres dotze van entrar en funcionament durant el comunisme. L'avançada edat d'aquestes instal·lacions fa créixer la preocupació d'incidents com el dels 2014 a la unitat 3 de la planta nuclear de Zaporíjia.
El Govern de Kiev va decidir ampliar la vida útil de diversos reactors.
Ucraïna ho té complicat per buscar alternatives que disminueixin la dependència [de la nuclear]. La guerra a les províncies orientals de Donetsk i Luhansk han privat Kíev de les mines de carbó dels territoris controlats pels separatistes prorussos. I les anomenades guerres del gas amb Rússia converteixen aquesta alternativa en una opció incerta.
Assegurar-se el subministrament d'electricitat és també l'argument de Bieloríssia per explicar la construcció de la primera central del país, Ostrovets, a prop de la frontera amb Lituània.
Les autoritats de Bielorússia volen rebaixar la dependència de Rússia, d'on importen el 80% de l'energia que necessiten.
La primera central bielorussa és un clar exemple del que significa l'energia nuclear avui dia a la veïna Rússia. Negoci. L'empresa estatal Rosatom és qui ha dissenyat el reactor i qui s'encarregarà de fer-lo funcionar. Rússia també serà la responsable d'eliminar els residus nuclears.
El conglomerat Rosatom, que regula el sector nuclear civil i militar de Rússia [com també passa a França], ha heretat la tradició soviètica. És un dels motors de l'economia russa i avui és l'única companyia capaç de proveir un ampli espectre de serveis i productes al mercat nuclear de tot el món.
Rosatom i les seves empreses subsidiàries van firmar acords i memoràndums de negocis amb un potencial econòmic de 10.000 milions de dòlars. Representants de Bolívia, Indonèsia, Kènia, Nigèria, Tanzània i Zàmbia també van comprar els serveis de Rosatom.
A més dels 31 reactors nuclears que hi ha al seu territori, que faciliten el 16% del consum, Rússia construeix centrals a tot el món. A l'Iran Rosatom planeja construir-hi quatre reactors més.
Rosatom és el principal accionista de Fennovoima, l'empresa que construeix la que serà el 2024 la tercera central de Finlàndia, Hanhikivi.
La catàstrofe de Txernòbil va provocar mort i seqüeles per a la salut en la població de Rússia, Bielorússia i Ucraïna [així com a altres països com Alemanya], a més d'un cost econòmic per als països que en el cas dels dos últims es calcula entorn del 6% del pressuposta anual dels seus governs.
Gonzalo Aragonés, Els hereus de Txernòbil abracen la nuclear, La Vanguardia 26-06-2016.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada