Cinquanta anys després de la primera de les
193 proves nuclears que França va efectuar als atols de Mururoa i Fangataufa,
al Pacífic Sud, el president François Hollande ha reconegut que allò va tenir
un “impacte” en la salut de les persones. [...]
La bona nova presidencial és un assumpte
conegut des de fa temps pels nadius de la regió, que després de les primeres 17
proves nuclears al desert del Sàhara,
van veure com tots dos atols, situats a
6.000 quilòmetres a l’est d’Austràlia, prenien el relleu el 1966. Les 193
proves, entre les quals 46 d’atmosfèriques, es van succeir fins al 1996. Ja el
1980 l’hospital pediàtric Necker de París va detectar un nombre anormal de
tumors cerebrals entre els nens procedents de la Polinèsia. La
perillositat de les proves per a la salut de la població “era coneguda pel
Ministeri de Defensa, i els successius presidents de la República n’estaven
perfectament informats” [...]. Una taxa de mortalitat infantil quatre vegades
superior a la mitjana de la metròpoli, malformacions i càncers són l’herència
d’aquell “impacte del qual és [...] molt semblant a l’observat a l’antiga URSS,
la Xina i els Estats Units.
Fins a quin punt la situació ara reconeguda
era del domini públic als departaments insulars ho il·lustra el fet que 30.000 dels
270.000 habitant haguessin firmat la petició d’indemnitzacions a França [...].
Dels 1.000 dossiers de damnificats
presentats a les autoritats com a conseqüència d’una llei adoptada el 2010,
només 19 van desembocar en una indemnització efectiva. Ara, “els dossiers de
les víctimes del nuclear seran revisades”, va prometre Hollande.
[...] “Sense la Polinèsia, França no hauria
pogut dotar-se de l’arma nuclear ni de la seva força de dissuasió”, va dir
sense explicar per a què li va servir aquest recurs, la bondat i l’avantatge
del qual el president va donar per suposades.
Unes 2.000 persones residien durant les
proves dins del sector que la llei del 2010 va definir com a susceptible
d’indemnització.
Hollande va anunciar la sistematització d’un
subsidi de 90 milions d’euros anuals, que es va establir el 1996, en concepte
de “deute nuclear”, entès com a perjudici per haver deixat d’allotjar unes
proves nuclears que haurien estat impossibles de realitzar en territori
metropolità francés.
Rafael Poch, Reconegut l’impacte de les proves
atòmiques a la Polinèsia, La Vanguardia 24-02-2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada